Diplomada en Infermeria, amb un Grau en Nutrició Humana i Dietètica i amb més de 15 anys d’experiència en àrees con l’Atenció Primària, l’UCI, quiròfan i hospitalització, la Xusa Sanz està especialitzada en salut de la dona i, concretament, en tot el que té a veure amb el cicle menstrual. Com a experta en el sistema hormonal femení, és una de les fundadores de Koren Salud, un espai que ofereix formació a professionals i ciutadania en qüestions orientades a millorar la qualitat de vida de les fèmines, i autora del llibre ‘La revolución de la menstruación’. Alhora, ha esdevingut una de les divulgadores sanitàries més destacades del país traslladant el seu coneixement al públic d’Instagram (@soyxusasanz) i del seu podcast ‘Sin reglas’. Per això, ens dona la seva opinió sobre l’actual situació de l’accés de la dona als serveis de salut i les eines disponibles per reduir el biaix de gènere existent, un dels objectius de la CRIDA Repte CIMTI 2023.

Com i per què va decidir especialitzar-se en Salut de la Dona i, concretament, en el cicle menstrual?

Sincerament, no va ser premeditat. El camí cap a aquesta ‘especialització’ va començar quan, com a infermera, vaig començar a qüestionar-me algunes actuacions a nivell sanitari, com per exemple, per què a les dones se les creu menys que als homes quan manifesten dolor? Per què el dolor menstrual estava tan normalitzat? o per què a les dones se les medica més que als homes i pateixen més ansietat i depressió, fibromiàlgia, etc.? Totes aquestes preguntes em van impulsar a investigar sobre el tema i com més sabia, més preguntes i dubtes se’m generaven. Revisant bibliografia científica i llegint dones com Carme Valls-Llobet o Enriqueta Barranco, dues metgesses feministes i grans estudioses dels malestars de la dona, em vaig adonar que aquest àmbit tenia nom, morbiditat diferencial. Així, vaig decidir divulgar i compartir tot el que estava aprenent i descobrint i la meva sorpresa va ser màxima en veure que hi havia tantes dones interessades a conèixer més sobre les particularitats de la seva fisiologia, el seu cos i les ‘seves’ patologies.

“Com podem saber les dones quan hem d’acudir a una consulta mèdica si ens han dit que el que ens passa és normal i s’han normalitzat molts dels nostres malestars?”

Especialista en l’Amenorrea Hipotalàmica Funcional (AHF) i la Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP), en el seu llibre aborda el tema de manera oberta i multidisciplinària, la dona coneix realment el seu cos i sap quan ha de visitar la consulta mèdica en busca d’un diagnòstic?

Com podem saber les dones quan hem d’acudir a una consulta mèdica si ens han dit que el que ens passa és normal? S’han normalitzat molts dels nostres malestars. Sense anar més lluny, el dolor menstrual, quan clarament, darrere d’un dolor menstrual sever pot haver-hi malalties serioses subjacents com l’endometriosi o l’adenomiosi. No ens han ensenyat a ‘llegir el nostre cos’, però les dones, cada cop més, demanem informació sobre temes que ens afecten únicament a nosaltres i que, per si no n’hi hagués prou, ens han ensenyat a silenciar.

Per què creu que els problemes de salut ‘exclusius’ de la dona, històricament, han tingut tan poca rellevància en l’àmbit de la medicina?

Aquest és un tema complex. Històricament, s’han desatès i han estat considerats de poca rellevància per factors culturals, socials i estructurals, com el sexisme i la discriminació de gènere, per exemple, ja que al ser els homes qui han dominat la medicina, s’ha considerat que els problemes de salut de la dona eren menys importants o simplement s’han ignorat. Igualment, hi ha manca de coneixement mèdic i incomprensió científica de certes particularitats femenines, la qual cosa ha provocat diagnòstics erronis o tractaments inadequats i, d’altra banda, patim una manca de representació en la investigació mèdica i els estudis clínics, generant-se manca de dades i confusió sobre moltes de les malalties que ens afecten. Manca consciència pública. Tot i així, en les darreres dècades, hi ha hagut un reconeixement creixent de la importància d’abordar els problemes de salut exclusius de les dones i és evident que s’està fent un esforç per millorar la recerca i el coneixement en aquesta àrea.

En quines àrees considera que el biaix de gènere és més gran?  

És difícil de respondre perquè el biaix de gènere es manifesta a totes les àrees de la medicina, encara que al meu entendre, existeix sobretot, en investigació mèdica, salut mental, atenció al dolor i en l’abordatge de la salut de persones LGBTQ+. D’aquesta manera, en el camp del diagnòstic i tractament, hi ha hagut casos de biaix de gènere en malalties cardíaques. A les dones, els símptomes d’un infart es poden presentar de manera diferent als de l’home i si el professional que l’atén no coneix aquestes particularitats, ens pot portar a diagnòstics erronis o intervencions tardanes. En salut mental, algunes problemàtiques com la depressió postpart, la síndrome premenstrual o el trastorn disfòric premenstrual, continuen sent de causa desconeguda i, sovint, han estat subestimades o malenteses. Les persones LGBTQ+ també afronten biaixos a l’atenció mèdica a causa de la manca de comprensió i capacitació adequada per part dels professionals sanitaris sobre les seves necessitats específiques. És important reconèixer aquests biaixos i treballar per abordar-los a tots els nivells, des de l’educació mèdica i la investigació fins a les polítiques de salut i la consciència pública.

“El biaix de gènere es manifesta a totes les àrees, tot i que la investigació mèdica, salut mental, atenció al dolor i l’abordatge de la salut de persones LGBTQ+ són en les quals es fa més evident”

Cada vegada hi ha més investigacions que constaten que la fisiologia del cos femení no és la mateixa que la del masculí i que hi ha malalties que han de tractar-se de diferent manera, la medicina està canviant la seva visió?   

Evidentment, està evolucionant cap a una visió més inclusiva. Altres àrees com la farmacologia també n’han canviat la visió, ja que ara sabem que la dosi i el metabolisme de certs fàrmacs poden variar en funció del gènere (parlant en termes binaris).

Fins a quin punt influeix en aquest sentit l’arribada de dones a les professions sanitàries?

Sens dubte, l’arribada de dones a les professions sanitàries ha tingut un impacte significatiu en aquesta evolució de la medicina que comentàvem. A mesura que han anat ocupant espais a l’àmbit sanitari, la sensibilitat i la consciència de les necessitats femenines ha augmentat i es reclama més investigació en temes específics de salut de la dona. A més, la presència de dones en llocs de decisió ha influït en el desenvolupament de polítiques que afavoreixen aquesta àrea, però tot i haver aconseguit grans avenços en l’atenció mèdica fent-la més equitativa, no podem abaixar la guàrdia perquè encara queden molts obstacles per sortejar.

Moltes d’aquestes dones estan liderant projectes tecnològics innovadors que, precisament, tenen l’objectiu de millorar el diagnòstic i tractament dels seus problemes de salut, com poden les noves tecnologies ajudar a canviar el paradigma?

Aquest és un tema apassionant, les noves tecnologies tenen un paper fonamental en la medicina i han arribat per canviar el paradigma en l’atenció i el tractament dels problemes de salut de les dones. Tecnologies que ara ens poden donar cert respecte i, fins i tot, por com la intel·ligència artificial o la realitat virtual poden ser una eina fonamental per ajudar a identificar malalties en etapes primerenques i millorar la precisió del diagnòstic. La telemedicina permetrà a moltes pacients que viuen en àrees rurals o tenen dificultats per desplaçar-se accedir a l’atenció mèdica a distància, augmentant l’accessibilitat femenina als serveis sanitaris i tot apunta a que les aplicacions mòbils podran ajudar a monitorar signes vitals i dades de salut rellevants. Sens dubte, les noves tecnologies estan impactant positivament en la medicina.