Olman Elizondo: “Sempre em sorprèn l’impuls dels emprenedors per transformar la manera en la qual fem les coses”

Llicenciat en ciència actuarial per l’Instituto Tecnológico Autónomo de México i Màster en Gestió d’Institucions Sanitàries per la Universitat Pompeu Fabra, compta amb 20 anys d’experiència en la gestió estratègica sanitària pública i privada, dins l’àmbit de la gestió de projectes i de la innovació. Aquesta trajectòria professional li proporciona un ampli coneixement del sector i una vasta visió per detectar oportunitats de negoci, la qual cosa li ha permès entrar recentment dins la Comunitat Avaluadora del CIMTI. Com a Project Manager d’Innovació a AQuAS aporta un enfocament tècnic i programàtic dels serveis de salut.

 

Quins creu que són els principals reptes als quals s’enfronten els emprenedors en l’àmbit de la salut actualment?

El principal repte d’un emprenedor és mantenir la pressió que representa tirar endavant una solució innovadora que un mateix ha desenvolupat, que sigui realment una solució a un problema que existeix, i que el mecanisme mitjançant el qual es proposa un pla d’empresa i de treball s’ajusti a un calendari precís i suficient per fer realitat la visió innovadora que té un impacte real en la societat. Un emprenedor té un compte enrere perquè les energies, els recursos i les oportunitats s’acaben. Costa molt arribar, només un pocs ho aconsegueixen. S’ha de saber actuar eficientment i tenir l’habilitat de barrejar els diferents aspectes que afavoriran que l’empresa arribi i es consolidi al mercat. En aquest sentit, el mètode del CIMIT de Boston, adaptat pel CIMTI, resulta una gran proposta metodològica que permet establir com situar i accelerar la consolidació d’un projecte clarament competitiu. A més, afavoreix el trobar les aliances estratègiques necessàries per anar ben acompanyat. No es pot anar sol. La capacitat de sostenir-se d’un emprenedor sol ser un camí ple de reptes.

Un dels aspectes més complicats del procés d’innovar en el que coincideixen molts dels emprenedors de l’àmbit sanitari i social és en la dificultat de fer arribar el producte al mercat. Quines eines existeixen actualment a Catalunya per incorporar noves solucions en l’àmbit de la salut al mercat? Com es podria agilitzar l’accés als centres hospitalaris, principals clients potencials de la majoria dels projectes innovador d’aquest sector?

Existeixen plataformes diverses que donen suport al desenvolupament de les empreses i les seves propostes innovadores. Des d’actors públics com ACCIÓ, que des de la Generalitat de Catalunya es relaciona amb la indústria per intentar dinamitzar i ajudar les empreses que vulguin emprendre o el CIMTI, una eina molt important, amb un procés d’oferta de serveis a partir de reptes que es plantegen a la comunitat d’innovadors, startups, petites i mitjanes empreses, que poden donar resposta a temes crítics del mateix sistema. Aquestes acceleradores ajuden a aportar visions exteriors que validen els passos, o mentors, contactes en clau estratègica,  de l’escalabilitat de productes/serveis que afegeixen valor i que cobreixen una necessitat amb un programa orgànic per la seva adopció.

 

“Estem vivint un moment de canvi de cicle en el qual caldrà l’esforç de tots per aconseguir introduir els elements que poden garantir un sistema de salut de qualitat, més accessible i orientat a una societat més integradora i resilient”. 

 

On creu que està la clau per innovar amb èxit?

Persistir, com deia Guardiola. Entendre molt bé quina és la necessitat no satisfeta a la que la solució innovadora dona resposta i actuar per tenir la validació i complicitat de les persones clau. Cada cop serà més determinant que s’estableixi una associació amb els diversos actors de l’ecosistema, fins i tot els operadors econòmics, per aportar més valor a la proposta dins de l’entorn competitiu en el qual ens trobem. Innovar amb èxit requereix estar disposat a readaptar-se per mantenir l’avantatge competitiu dins el mercat, i saber navegar fins a trobar el camí més segur per garantir la seva continuïtat en el temps. L’equip emprenedor ha de posar en marxa aptituds estratègiques, operatives, executives, empresarials, disposar d’eines de treball en equip que s’hauran de modificar, entendre la part comercial i de màrqueting, etc.  i per això, el camí s’ha d’afrontar de manera flexible i focalitzada.

Quina importància té la compra pública en tot el procés innovador?

En el procés de validació i d’adaptació sempre hi ha inversors i mentors amb experiència que saben ajudar a entendre si el model de negoci és adient, si està dins del marc del qual és la pràctica habitual, o en el cas que el mateix model de negoci sigui una innovació no contrastada, què pot tenir per funcionar com a barrera o element diferencial.

En el cas de la compra pública d’innovació (CPI), els models disruptius que busca el sistema públic per obtenir uns resultats diferents i un impacte mesurable comparat amb com s’havien fet les coses fins ara i els indicis que el mateix comprador presenta en la recerca d’algú que li resolgui la necessitat no satisfeta s’encaminen a trobar noves maneres de compartir el risc. Per això, la CPI pot ser un vehicle interessant per arribar al mercat amb un component de validació d’un nou model d’entesa amb un comprador local, que aleshores contribueix a un objectiu més tangible d’evidenciar el valor d’aquesta solució innovadora.

Actualment, l’ecosistema innovador català està format per cada vegada més institucions que ofereixen diferents serveis als emprenedors. Com pot orientar-se una persona que decideix posar en marxa un projecte per saber qui és qui i com la pot ajudar cadascuna?

Si una empresa vol tenir aquesta informació pot accedir a ella preguntant a ACCIÓ. Ells tenen molta informació i contactes amb la resta dels actors.

Com es veu el futur quan s’està en contacte permanent amb la innovació i, concretament, amb la innovació en salut?

Estem vivint un moment de canvi de cicle en el qual caldrà l’esforç de tots per aconseguir introduir els elements que poden garantir un sistema de salut de qualitat, més accessible i orientat a una societat més integradora i resilient.

Quins elements el van dur a acceptar la proposta del CIMTI de formar part de la seva Comunitat Avaluadora?

Per mi, el CIMTI representa poder ajudar des de l’avaluació als projectes que busquen canviar el món amb la il·lusió d’aportar valor. Tinc molt de respecte per la gent que està en aquesta via, ja que jo mateix vaig intentar-ho, i entenc com és de complicat. M’agrada poder aportar una visió constructiva que els pugui servir per millorar la seva proposta de valor i contribuir a fer que les solucions innovadores que poden tenir més impacte puguin fer el seu camí per trobar el seu lloc al mercat. Des del punt de vista metodològic, el CIMTI fa servir l’experiència i el model del Cicle d’innovació en Salut del CIMIT, la qual cosa aporta un marc de referència robust del camí d’una idea innovadora des de la necessitat fins a arribar a mercat, tenint en compte els elements clínics, de mercat/negoci, regulatori i tecnològic. És un bon exemple de com partint d’una experiència de millora continua es pot arribar a l’estandardització d’una eina que permet abordar qualsevol innovació en salut a partir d’un marc de referència, que conjuntament amb el seu model de serveis, permet proveir als emprenedors dels elements de suport que millorin i accelerin l’arribada de l’adopció de la solució innovadora.

D’altra banda, el CIMTI ha creat una dinàmica interessant en la qual ens ha tingut en compte per formar una petita comunitat, un lloc de trobada amb la resta d’avaluadors, amb sessions que resulten molt valuoses.

 

“El mètode del CIMIT de Boston adaptat pel CIMTI és una gran proposta metodològica que permet establir com situar i accelerar la consolidació d’una proposta de valor clarament competitiva que doni resposta a necessitat contrastades del mercat”.

 

Com a avaluador del CIMTI, què l’ha sorprès més dels projectes que es presenten per entrar al Programa Impacte?

Sempre em sorprèn l’impuls dels emprenedors per transformar la manera en la qual fem les coses i descobrir que hi ha mons diversos inexplorats que t’obren la perspectiva de com podrien ser les coses. Sempre s’aprèn molt dels projectes dels altres.