«La digitalització accelerada ens ha fet veure que la telemedicina ha de ser el dia a dia»

Aida Corón, 27.07.2020 (Metadata)

Entrevista a Elisenda Casanelles, directora d’operacions del CIMTI

El Centre per a la integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores de Catalunya (CIMTI) no ha deixat de treballar perquè, com bé diu el seu nom, el sector sanitari pugui millorar amb el suport dels avenços tècnics. No ho ha fet en els dos anys i mig que fa de la seva creació, ni tampoc en els últims mesos amb l’esclat d’una pandèmia causada pel coronavirus. La seva última aportació és una nova convocatòria, amb el suport dels departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies per impulsar projectes que ajudin a transformar i millorar el model assistencial sanitari i social en aquesta les pròximes etapes de la covid-19. És la segona vegada que es presenta aquesta iniciativa, coneguda com Crida Repte CIMTI, en què amb les dues àrees de la Generalitat s’estableixen unes prioritats. “Aquest any ha estat molt clar: la pandèmia. Volem ajudar a fer més eficient el sistema, evitar duplicitats i provocar aquesta col·laboració entre el món tecnològic i mèdic per beneficiar els professionals i la ciutadania”, explica la directora d’operacions de l’ens, Elisenda Casanelles. Però no es tracta de donar respostes per al moment, sinó de generar un debat i una transformació beneficiosa a llarg termini.

Quins són els reptes marcats aquest any?

Després de parlar amb els Departaments, en un taller amb 33 experts i entitats es van delimitar quatre àrees: transformació el model assistencial; gestió i coordinació de les dades en l’entorn sanitari i social; apoderament del pacient-ciutadà per promoure l’autocura i augmentar la seva autonomia informant-lo sobre com actuar; i creació de nous dispositius d’ús sanitari per fer front a la pandèmia, que en aquest cas estarien pensats per a rebrots i futures pandèmies per cobrir les necessitats de professionals i pacients. Avaluarem les propostes segons criteris de potència, viabilitat, impacte que pot generar i equip que té al darrere.

En quin d’aquests àmbits cal incidir més?

La més rellevant és la transformació del model assistencial perquè engloba les altres. El primer que necessitem és que el país iniciï accions que optimitzin l’ús dels recursos existents per donar resposta a la situació. Transformar el model assistencial significa buscar nous models de coordinació entre els agents involucrats. Per exemple, fer que les residències estiguin incloses en el circuit perquè s’ha posat en joc el model d’atenció en aquests centres i a escala domiciliària. Cal pensar en eines de coordinació perquè la informació arribi a uns i altres i no hagis de duplicar formularis. Hem d’aconseguir que les dades sanitàries arribin a la part social i les socials, a la sanitària.

«Hem d’aconseguir que les dades sanitàries arribin a la part social i les socials, a la sanitària»

Per tant, l’origen del problema és la comunicació i l’intercanvi de dades.

Aquesta és la segona àrea de treball del repte. És possible que ens arribin moltes propostes d’aplicacions, però al final la solució general serà un model amb eines digitals. Quan parlem de transformar el model assistencial volem reflectir que és una reflexió que ve de fons i ha de tenir en compte les particularitats de la ciutadania. Per entendre-ho, als CAPs hi ha persones que fan visites domiciliàries. Potser una persona els toca els dimarts, però si aquest pacient usa una aplicació on pot anar omplint uns paràmetres que valoren el seu estat i un dia alguna cosa se surt dels barems del metge, podria saltar una alarma al professional. Encara que aquesta persona no estigui programada per al dimarts, el metge decidirà anar a visitar-lo perquè ha vist una anomalia. Es tracta d’optimitzar recursos per atendre quan sigui necessari i fer-ho de manera sistematitzada i coordinada entre els agents.

En quina fase de transformació està el sistema sanitari? Els últims mesos ha fet la sensació que era molt primerenca.

El sistema sanitari té molts mecanismes de digitalització que ja estan en marxa. Hi ha un programari per a l’atenció primària, per als hospitals… la covid-19 ha forçat que tot faci un boom. Això vol dir que hem de fer esforços més grans i, possiblement, hem de millorar les eines actuals perquè tinguin un ús més senzill i s’expandeixin. Hem trobat un cas a Vic on els professionals no podien accedir al programari si no el tenien a l’escriptori, ara hi poden accedir des de qualsevol lloc. No és que no anéssim prou bé, però ens ha anat bé per accelerar-ho tot i que sorgeixin iniciatives. Hem vist que hi ha una gran capacitat emprenedora i innovadora per impulsar la transformació del sistema sanitari i social.

«Hi ha una gran capacitat emprenedora i innovadora per impulsar la transformació del sistema sanitari i social»

Teníem eines però no les fèiem servir en tot el seu potencial.

Exactament. Aquesta digitalització accelerada ens ha fet veure que la telemedicina ha de ser el dia a dia. Abans del coronavirus, la telemedicina era irrisòria i ara en certes unitats als hospitals el 80% de l’activitat passa per aquest sistema. No cal que sigui molt sofisticat, un percentatge elevat de consultes es pot fer per telèfon o videotrucada. Hem d’entendre quin recurs es necessita en cada cas, a vegades cal una aplicació i a vegades un telèfon és suficient, sobretot en casos de gent gran o persones sense accés a certa tecnologia.

Precisament en telemedicina heu impulsat Covida Solucions.

Vam detectar una necessitat i diferents solucions que hi estaven donant resposta. Les vam unir en una de sola. Covida Solucions coordina tres àmbits crítics: residències, hospitalització a domicili i persones que estan a casa, però són col·lectiu de risc. Aquestes persones disposen d’un aplicatiu amb un formulari i cada matí responen una sèrie d’ítems, ho pot fer el mateix pacient, el cuidador o el personal de les residències. La informació s’envia al centre sanitari que pertoqui i només es visita la persona si alguna dada ha sortit de la mitjana. Hem impactat ja 10.742 pacients i 195 residències, i s’hi han involucrat 334 professionals i 62 Equips d’Atenció Primària .

L’altra aportació clau en la pandèmia ha estat el respirador Leitat1.

La fundació Leitat és promotora del CIMTI, per això hi hem treballat a fons. Vam rebre una necessitat del Departament de Salut, que era fer respiradors per gestionar l’imminent pic de pacients crítics que es preveia que hi hauria. Leitat va respondre coordinant el coneixement i capacitat de diferents partners amb qui ja col·labora. Nosaltres vam treballar amb HP i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona en la part 3D i inicialment volíem desenvolupar la part electrònica, però finalment es va comprar. Les validacions clíniques les van fer CatSalut, el Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa. Finalment, en la manufactura es va comptar amb la Fundació Cares, que dona feina a persones amb discapacitat. Avui s’utilitza en 26 hospitals.

«Abans del coronavirus, la telemedicina era irrisòria i ara en certes unitats als hospitals el 80% de l’activitat passa per aquest sistema»

La decisió de no desenvolupar electrònica va ser per facilitar la construcció a qualsevol punt del món?

Sí. Precisament la innovació clau ha estat crear un dispositiu que es pot fabricar des de qualsevol lloc amb les instruccions, i l’assessoria d’aquí, si cal. Els components estaven disponibles ja al mercat i vam pensar que, en una situació de pandèmia, facilitàvem més la construcció si es compraven. El més important és que es tracta d’una innovació oberta perquè facilites que estigi a l’abast de tothom.

Acabeu de llançar també l’Observatori de solucions d’innovació per a la covid-19. Cal més visibilització de les iniciatives que han sorgit?

Conjuntament amb l’Agència de Qualitati Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), volíem documentar les innovacions emergides durant la pandèmia per posar-les en valor i a disposició del sistema sanitari i social. També volíem fer reflexionar sobre quines d’aquestes propostes hauríem d’adoptar amb un nou brot i quines poden ser aplicades permanentment per respondre als reptes actuals. Iniciatives com la de la telemedicina han de funcionar a llarg termini.