Al sector salut, s’inventa o s’innova?

En els darrers anys, les paraules ‘innovació’ i ‘tecnologia disruptiva’ han esdevingut comunes en el sector de la salut; però, estem realment innovant o simplement inventant? Aquesta distinció és crucial en un àmbit en el qual les necessitats són urgents i les solucions han de ser pràctiques, efectives i eficients per promoure un avenç significatiu per a la societat.

 

Inventar és el primer pas. És crear alguna cosa completament nova, una cosa que no existia abans. Les invencions són fruit de la recerca científica i la creativitat, però una invenció per si sola no transforma la societat; només crea el potencial per fer-ho.

En salut, una invenció pot ser la creació d’un nou dispositiu mèdic o una tecnologia revolucionària pel diagnòstic, o el descobriment d’una molècula amb potencial terapèutic.

Innovar va més enllà de la simple creació d’una nova idea. Innovar és el procés de portar una invenció al mercat i assegurar que aporti un valor real i tangible pels usuaris per a qui ha estat creada i per a la societat. En el context de la salut, la innovació implica també garantir que aquesta sigui adoptada i utilitzada de manera efectiva en els sistemes de salut, beneficiant així la ciutadania.

Navegant per la innovació en salut

Innovar en salut és de valents, no ho negarem. L’emprenedoria es troba davant de grans reptes si ho comparem amb d’altres sectors:

  1. Cicle de desenvolupament llarg i regulació estricta: La validació clínica i l’aprovació regulatòria per complir amb les normatives rigoroses allarguen significativament el temps d’introducció al mercat i poden encarir el procés de desenvolupament.
  2. Ètica, responsabilitat i impacte social: L’ús de noves solucions comporta més implicacions ètiques i responsabilitats per les repercussions directes en la salut de les persones ateses, i alhora han d’assegurar beneficis equitatius i accessibles per a tota la població.
  3. Complexitat del sistema de salut: La fragmentació del sistema de salut i la falta d’itineraris clars d’adopció de solucions innovadores poden dificultar la implementació de noves tecnologies en la pràctica clínica diària.

A vegades, la innocència de pensar que tenim un producte tecnològicament brillant o que hem descobert un biomarcador que potencialment podria canviar com diagnostiquem certes malalties ens fan perdre el focus de la complexitat i el compromís que significa innovar en salut.

Molts professionals assistencials o investigadors veuen morir les seves idees o descobriments en un calaix perquè no disposen ni del temps exclusiu ni dels incentius per tirar-los endavant, o no pensen en generar un negoci que garanteixi la sostenibilitat del seu projecte. I moltes startups fracassen perquè no han estat capaces d’entendre quina necessitat real estan cobrint, intenten canviar la pràctica clínica diària amb solucions que no aporten un valor afegit als professionals, o suposen un gran cost no justificat pel sistema.

La resposta i les oportunitats dels desafiaments

La innovació no deixa de ser un procés estructurat que pot replicar-se. Així, la metodologia del Cicle d’Innovació en Salut que segueix i promou el CIMTI permet gestionar l’avenç dels projectes tenint en compte tots els dominis que maximitzen les probabilitats d’èxit d’arribada al mercat d’aquestes solucions: tecnologia, regulatòria, mercat i negoci, i clínica.

La innovació és col·laborativa i per aquest motiu, des del CIMTI, es fomenta l’accés i la connexió amb els agents claus de l’ecosistema. L’objectiu és que les persones emprenedores es nodreixin de nou coneixement i experiències i puguin cobrir les mancances i desafiaments identificats.

L’ecosistema de Catalunya té un gran potencial per ser líder en innovació, però per capitalitzar aquest potencial, és crucial entendre i diferenciar entre inventar i innovar. Només d’aquesta manera es podran abordar els reptes que enfronta l’emprenedoria i dotar-los dels recursos i el coneixement adequat. Només d’aquesta manera podrem transformar les invencions en solucions reals que millorin la vida de les persones.