M. Sardà, Barcelona. 09.06.2019 (El Punt Avui)
Robòtica, RV, RA, RM, impressió 3D, intel·ligència artificial i aplicacions mòbils, entre d’altres, es van incorporant al sistema de salut, en què el pacient és el focus Creix el nombre d’inversors interessats a participar en les innovacions
Les ‘start-ups’, a la base.
Les empreses emergents són a la base de la innovació en el sector de les ciències de la vida. I Barcelona és, per aquests nous emprenedors, un pol d’atracció. En xifres absolutes, segons l’informe Startup Ecosystem Overview, que publica la Fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), l’any passat es van crear a l’Estat un total de 4.115 start-ups, de les quals 1.197 van néixer a Barcelona. D’aquesta xifra, el 29% s’emmarquen en el sector de la salut i el benestar.Un paper clau en el sorgiment de start-ups a Barcelona i la seva entrada en el mercat el juga el programa The Collider, de la Fundació MWCapital, dirigit per Oscar Sala. Emmarcat com a venture builder i nascut l’octubre del 2017, té com a objectiu transformar la recerca en valor de mercat. “Engloba la transferència tecnològica dels centres de recerca i les universitats a les empreses, orientant les investigacions cap a les necessitats reals del país. Des de The Collider ajudem que el coneixement científic es transformi en valor de mercat”, explica Sala.
El programa es basa en tres pilars: l’entesa de les necessitats de les corporacions a les quals es vol ajudar, principalment dels sectors de la salut, la mobilitat, l’energia i la indústria; la creació d’equips d’alt rendiment, combinant talent científic i emprenedoria per dur la tecnologia fins al mercat; i el desenvolupament del programa de convivència dels equips, de desembre a juny, al Pier01, seu de la MWCapital, amb l’objectiu de crear companyies sostenibles des del primer dia.
“Les corporacions llancen reptes a l’ecosistema científic i ens encarreguem de buscar projectes tecnològics que estiguin prou madurs perquè en poques setmanes ja es puguin realitzar pilots. Les recerques han de tenir un enfocament sectorial i estar situades entre el 4 i el 6, en una escala de l’1 al 8, sent 1 recerca bàsica i 8, mercat. A continuació formem deu equips de tres persones, un científic de l’ecosistema català i dos emprenedors, que busquem per tot el món”, diu Sala., que destaca que per a l’edició que està en marxa van rebre 1.500 sol·licituds d’emprenedors de tot el món interessats a formar part dels equips que, enguany, han d’aportar noves solucions tecnològiques a l’ús de les dades per millorar la sostenibilitat, l’eficiència i la salut. La pròxima edició del programa, que començarà l’últim trimestre d’enguany, se centrarà en la recerca de noves solucions tecnològiques per a l’alimentació i la salut.
La fundació, explica, “fa una primera inversió perquè la nova companyia es pugui constituir i sigui capaç de tirar endavant el projecte, que prèviament haurà estat validat per dues o tres corporacions, que alhora es comprometen a acompanyar l’equip durant tot el programa”: “De març a juny, es construeix el prototip, es valida per part de la indústria i es prepara la companyia perquè surti al mercat, amb una bona estratègia financera. L’start-up forma part de la nostra cartera d’empreses, l’acompanyem perquè sigui capaç de fer el seu camí i ho fem en el moment en què té més risc.”
De cada deu projectes que s’inicien en començar el programa anual, en surten entre tres i cinc empreses. En les tres edicions de The Collider, s’han posat en marxa vuit empreses, tres directament relacionades amb el sector salut i una relacionada indirectament amb aquest àmbit.
Una d’aquestes empreses és RheoDx, un projecte empresarial fundat per Oliver Balcells, Joan Grasas i Samantha López. Nascut a la Universitat de Barcelona i al Centre de Recerca Matemàtica, i impulsat pel programa de la MWCapital i resident a Barcelona Tech City, RheoDx (http://rheodx.com/) ha desenvolupat un dispositiu portàtil i de dimensions reduïdes que millora l’eficiència en el seguiment dels pacients amb malalties hematològiques a partir d’una sola gota de sang. Permet la detecció i el tractament immediat, amb una sola gota de sang i allà on es trobi el pacient, d’anomalies de les cèl·lules sanguínies, incloent anèmies, càncers líquids, trastorns de coagulació i infeccions com la malària.RheoDx va tancar l’abril passat una ronda d’inversió participativa de 350.000 euros, a través de Capital Cell, plataforma especialitzada en biomedicina
MWCapital donarà a conèixer el juliol les start-ups creades enguany i anunciarà que en la pròxima edició de The Collider seran quinze els projectes que participaran en el programa, cinc més que en les edicions prèvies. “Volem consolidar Barcelona com a hub de talent mundial”, rebla Sala.
Ecosistema complet.
Un altre punt de suport clau per a les start-ups barcelonines és Barcelona Tech City, un ecosistema emprenedor que representa més de 800 empreses dels sectors digital i tecnològic, reconegut per la revista Forbes com un dels sis hubs més innovadors del món. “Tenim una base molt forta perquè l’eHealth sigui un dels sectors que més llueixi al país. Fins ara, estava molt focalitzat a l’àmbit biotech, però ara es comença a obrir i realment té molt recorregut”, comenta Miquel Martí, director general de l’associació. El potencial d’aquest sector a Catalunya, afegeix Martí, “és altíssim, perquè es fa una bona recerca bàsica i aplicada, que ara es comença a convertir en productes i serveis finals, i perquè es van incorporant fons d’inversió que se senten còmodes en aquest camp. Per nosaltres, aquest sector és una prioritat”, afirma.Als inversors, bàsicament ancorats en l’àmbit econòmic, els va costar entrar en un camp que sovint necessitava –i continua necessitant, sobretot en l’àmbit de la investigació farmacològica– grans inversions i anys per començar a obtenir rèdits. “En canvi, cada cop més, gràcies a les tecnologies digitals, les innovacions arriben amb més celeritat al mercat. Això ha provocat entre els inversors, segons Martí, que “el negoci s’entengui millor i que s’hi vulgui participar”. L’ecosistema que s’ha construït, ho facilita. “Tenim un espai comú construït perquè tothom es trobi a gust i hem de treballar conjuntament per empènyer el sector de ciències de la vida. Ben aviat passarà a ser prioritari també per als inversors”, augura Martí.
HumanITcare (http://humanitcare.com/) és un dels exemples de les start-up del sector de ciències de la vida que formen part de l’ecosistema de Barcelona Tech City. Fundada el 2018 per Núria Pastor i Unai Sánchez, és una plataforma IoT que proporciona un seguiment i tractament personalitzat dels pacients amb malalties cròniques, a través d’una aplicació mòbil que recull diversos indicadors del mateix pacient.L’aplicació, que funciona a través de models creats amb deep learning i processa les dades a través de la tecnologia machine learning, utilitza sensors incorporats al mateix mòbil i a altres dispositius connectats amb aquest, i els combina amb preguntes diàries que el pacient ha de respondre. A més, també aporta recomanacions al pacient, comparteix la informació amb el metge i crea alertes per detectar de manera immediata qualsevol anomalia.El que pretén la plataforma és fer front a la falta de temps a les consultes mèdiques, l’escassa monitorització dels pacients i la precària informació que s’obté en el seu seguiment pels mètodes tradicionals.HumanITcare està desenvolupant actualment un estudi amb 60 pacients que pateixen problemes de salut mental, ansietat i alcoholisme, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona. La start-up començarà a finals d’any la seva expansió a Alemanya i Bèlgica.
En centres hospitalaris com Can Ruti, a Badalona, o el Parc Taulí, a Sabadell, també es desenvolupen innovacions que entren de manera disruptiva en el mercat. Dues mostres: Manremyc i Better Care. La companyia biotecnològica Manremyc (http://www.manremyc.cat/), sorgida el 2013 de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, al campus Can Ruti, ha desenvolupat un probiòtic contra la tuberculosi a través d’un producte natural, administrat per via oral i amb una gran estabilitat, i ha facilitat així l’entrada en indrets amb alta incidència i baixos recursos.Manremyc va obrir el maig passat una ronda d’inversió de 250.000 euros a través de Capital Cell amb l’objectiu de consolidar l’entrada en el mercat, que vol iniciar a partir de setembre a Kènia i Filipines. De moment, ha aconseguit ja el 35% de la inversió sol·licitada, que inclou la participació de la família Reig, principal accionista de la companyia farmacèutica Reig Jofre.
D’altra banda, Better Care(http://bettercare.es/), nascuda al Parc Taulí de Sabadell, de la qual ja parlàvem a L’Econòmic del 13 de gener(https://www.leconomic.cat/article/1531506-better-care-no-deixa-escapar-cap-dada-medica.html), ha tancat un acord de comercialització amb el nord-americà The Wealth Consulting Group per a l’Estat, Europa i l’Orient Mitjà per a la seva plataforma BC Link, l’única del món integradora de dades mèdiques.
Les aplicacions i els dispositius mèdics que combinen les tecnologies més capdavanteres també estan entrant amb força en el sector. Aquest és el cas de Devicare(http://www.devicare.com/category/devicare/), una companyia de digital therapeutics que té al mercat Lit-Control per al tractament no quirúrgic de la litiasis renal. Ara ha obert una ronda de crowdfunding –una altra via de recerca de finançament– d’1,5 milions d’euros. Rosendo Garganta, fundador i CEO de Devicare, assegura: “El risc d’inversió és menor i podem oferir amb més garanties retorns de fins a cinc vegades l’invertit, ja que es tracta d’un projecte en una fase de maduresa més gran que la majoria d’empreses biomèdiques.” Amb els fons recaptats, la companyia vol acabar una aplicació que permetrà seleccionar el nutracèutic més adequat per al pacient, ajustar la seva dosi en funció de les seves necessitats i millorar la seva adherència al tractament.
També s’estenen amb força les plataformes en línia que faciliten el contacte entre pacients i professionals. En aquest àmbit cal destacar Doctoralia(https://www.doctoralia.es/), ja veterana, fundada el 2007 i que opera en vint països des de la seva fusió amb el seu homòleg polonès DocPlanner. Frederic Llordachs, soci i cofundador de l’empresa, explica que la plataforma té un triple propòsit: atendre la demanda dels pacients que volen seleccionar un especialista en salut; oferir una font d’informació fiable; i dotar els professionals de la salut d’eines per gestionar la seva consulta. Una mena de Booking.com de la salut. I una de molt jove, PsicoLink, (https://psicolink.es/) una plataforma en línia nascuda aquest març a Madrid, que posa en contacte psicòlegs i pacients en funció de les preferències d’aquests últims, i que té previst entrar a Barcelona el 2020. La companyia facilita la recerca del psicòleg més adequat a les necessitats del pacient de manera fàcil, ràpida i gratuïta. Gràcies a un algoritme propi, PsicoLink atén a les variables d’ubicació, pressupost per sessió i gènere o edat del professional que li donarà el servei, així com la possibilitat que l’usuari sigui membre d’una mútua. A més, el pacient pot triar entre fer la visita presencial –en consulta, que també facilita la plataforma en cas que el psicòleg no en tingui, o al domicili del pacient– o a través de videotrucada, xat o telèfon. La plataforma obrirà el setembre vinent una ronda de finançament d’1 milió d’euros per a la seva expansió.
Veure l’article compert a: https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1616709-la-sanitat-es-rendeix-a-la-tecnologia.html