El Dr. Manel Balcells va ser nomenat conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya el passat mes d’octubre després d’una intensa carrera professional lligada sempre a la medicina i d’uns darrers anys vinculats a impulsar la innovació en l’àmbit de la salut com a comissionat de salut del Centre Tecnològic de Leitat i com a director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI). Ara, repassa amb nosaltres el seu primer mig any de mandat i ens explica quins són els actuals reptes del sistema sanitari català i on estan les claus per poder-los afrontar amb èxit.

Ha assumit la cartera de Salut després d’haver deixat enrere tres anys de pandèmia a causa de la Covid-19 en els quals el món es va capgirar i el sector sanitari més que cap altre, quina situació s’ha trobat?

La pandèmia ha trencat tots els esquemes i ens hem trobat amb un sistema de salut desestructurat, no només per l’ús que s’ha n’ha fet, sinó també amb les llistes d’espera engrandides, el malestar emocional dels professionals i de població en general, etc. i aquests factors ens han fet evidenciar unes quantes coses. La primera i una de les més importants és la necessitat d’enfortir l’atenció domiciliària, tant social com sanitària; la segona, canviar de dalt a baix l’atenció a les residències de la gent gran; la tercera, fer que l’Atenció Primària torni a ser el pal de paller del conjunt del sistema per contenir la demanda i ser més resolutiva; i la quarta, tenir cura i mimar més els professionals perquè són el valor del sistema. Ara mateix, el nostre gran repte és reconstruir el sistema i s’ha de fer de manera diferent.

Diuen els experts que en tota crisi, hi ha una oportunitat.

I en aquesta és la innovació. És un element clau perquè si tornem a fer les coses com abans, repetirem els errors i, en canvi, si som capaços d’introduir un plantejament diferent, amb elements innovadors, els quals no han de ser només tecnològics, sinó de procés, de procediment, segurament serem capaços d’abordar aquests propers reptes amb més garanties. Per exemple, l’Atenció Primària ha de ser més resolutiva i ho podrà ser si introduïm elements innovadors vinculats a la tecnologia com l’aplicació d’intel·ligència artificial. En aquest sentit, ja hi ha dos programes que s’estan posant en marxa: un és per afavorir el diagnòstic de la retinopatia diabètica amb més garantia i l’altre està vinculat a la lectura de la placa de tòrax, mitjançant el qual es podrà diferenciar entre una pulmonia, una antiga tuberculosi o un càncer o una metàstasi. Això, sens dubte, et permet ser més resolutiu, de la mateixa manera que també ho permet la utilització d’una centraleta intel·ligent, que ens ajuda a que la persona que truca no estigui fora del telèfon, sinó que es dirigeixi a qui li toca en funció de la demanda de qui la faci.

I al marge de l’Atenció Primària?

En el cas de l’atenció social i sanitària, tots aquells projectes que s’han impulsat amb les CRIDES que posa en marxa el CIMTI cada any, permeten que a dia d’avui, la sensorització sigui una realitat en el seguiment del pacient crònic a casa. La telemedicina, la sensorització de la nevera o els instruments de tecnologia dirigits a les persones amb certs tipus de discapacitats fan la vida més assequible i si a més, permeten estar en contacte amb el metge o l’infermer de família, l’atenció domiciliària és molt més factible. D’aquesta manera, estem equipant a tots els equips d’atenció domiciliària de maletins digitals, els quals faciliten el poder fer un electrocardiograma a casa i que el cardiòleg el pugui llegir al moment estigui on estigui, millorant el diagnòstic i millorant la resolució i el seguiment de pacients que si no, els hauries d’ingressar. La innovació millora la qualitat de vida i és un element de transformació, tant de procediments com d’inclusió tecnològica, que ens ha de permetre afrontar els nous reptes que tenim des del punt de vista assistencial i demogràfic.

Així, per què fins ara es feia tanta recerca i tan poca innovació?

És cert que es tracta d’una qüestió que ha costat i està costant implementar. Fer recerca, papers, publicacions és més tradicional, mentre que hi ha una mancança d’actitud emprenedora, de voler convertir un coneixement en valor. En aquest sentit, el CIMTI està ajudant molt a que aquesta situació comenci a revertir malgrat que no podrem dir que li hem donat la volta del tot fins que tinguem resultats, és a dir, empreses que s’han creat, han crescut i s’han fet grans.

Això requereix la inversió de molt temps, perquè costa tant que un projecte arribi a impactar en la societat? 

Perquè hi ha un coll d’ampolla en la incorporació de la innovació al sistema, que crec que ara podrem ajudar a resoldre des del Departament de Salut.

Un cop el Departament de Salut, que és l’avalador de les solucions, ja l’incorpora al Sistema Nacional de Salut de Catalunya ha de ser més fàcil que també l’incorporin altres països.

Sí, no pots vendre el producte si primer no el proves a casa. Per això, ens hem inventat el ‘Fast Track d’Innovació’, la Comissió d’Innovació i Transformació del Sistema que depèn directament del Departament i lidera en Ramon Maspons, un expert en aquest tema, l’objectiu de la qual és precisament crear un model de ràpida incorporació al Sistema que pugui salvar totes les dificultats burocràtiques i administratives, que són infinites i que són necessàries perquè són garantistes, és a dir, avalen que les coses es facin bé. A més, aquest ‘fast track’ permet que es prioritzin els elements innovadors per sobre dels vinculats al preu, no es pot desestimar tot l’esforç que s’ha fet en innovació, recerca, etc., sinó que s’ha de demostrar que la relació cost-benefici, serà més econòmica a la llarga, tot i que d’entrada pugui resultar una mica més cara. És el cas de GoodGut, per exemple, empresa que té dues solucions que han estat impulsades pel CIMTI i que va absorbir el grup Hipra. Aquest producte, que analitza i detecta alteracions en la microbiota intestinal i, per tant, ajuda a diagnosticar problemes en el sistema immunitari de l’intestí i a prevenir el desenvolupament de malalties digestives, evitarà haver de fer moltes colonoscòpies, per la qual cosa, si calcules el que costa cada prova, a la llarga, estalvies diners. Un altre exemple que també està en aquesta fase d’incorporació al sistema sanitari és el robot que ha de substituir el DaVinci. Desenvolupat a casa, des de la Universitat Politècnica, ha rebut el permís per operar a éssers humans i l’autorització per fer proves de concepte, les quals les faran a l’Hospital Clínic i Vall d’Hebron. Potser que el projecte arribi al mercat més tard del desitjat, però quan ho faci, tindrà un preu molt més assequible que el DaVinci. Tot costa, és cert perquè venim de molt lluny; però tot arriba, estem accelerant passos.

En teràpies avançades també s’està fent molta feina i molt bona.

És una de les grans apostes del Departament. La recerca aplicada amb cèl·lules cartí, manipulació genètica cel·lular o enginyeria genètica és molt sofisticada, comencem a disposar de tecnologia que ens ha de permetre, tal com ja s’ha comprovat, la curació de limfomes, leucèmies i mielomes, és a dir, malalties que fins ara eren de molt difícil curació. Quin és el problema en aquest cas? Fer créixer l’experimentació a nivell preclínic i clínic de farmacèutiques que puguin produir i fer-la arribar al conjunt de la població d’aquí i d’arreu.

No té la sensació que a Catalunya hi ha molt bones idees i moltes vegades es queden al tinter?

Gràcies a iniciatives com el CIMTI, cada vegada hi haurà menys bones idees que es quedin al tinter. Cada dia hi ha més sensibilitat cap a la innovació i la necessitat de canalitzar aquestes possibles bones idees o bones solucions, per la qual cosa espero que, d’aquí a un temps, no en quedin al tinter, sinó que aquestes bones idees esdevinguin bons projectes i els trobem finançament per fer-los realitat.

Aquestes bones idees sorgeixen des de la necessitat de diferents àmbits de la salut i del sector social, s’ha de posar el focus en algun d’ells o pel contrari, s’ha d’intentar abastar-ho tot?

La innovació l’hem de focalitzar fonamentalment en els problemes principals que tenim com a societat. En aquest sentit, l’atenció a la gent gran és un d’ells, perquè cada vegada hi ha més gent gran amb pluripatologia, i l’ús que fem de la nova tecnologia seria un altre. La tecnologia per la tecnologia no és útil, només és cara, per la qual cosa hem de saber triar bé, saber per a què serveix, fer-la passar pel sedàs conèixer si pot aportar una sortida a algun dels reptes plantejats. Això funciona, és quan ja tenim la solució i s’entra en la fase d’incorporació al sistema que es falla. Un altre punt en el que s’ha d’aconseguir fer més eficient és en què aquesta empresa o startup, creixi, es consolidi, creï llocs de treball i generi valor afegit. Això és una estratègia més empresarial.

Si la visió empresarial també es necessària, des del Govern es podria implicar alguna altra entitat que estigui més acostumada a impulsar l’emprenedoria des d’aquest àmbit?

Precisament, ho estem parlant amb els finançadors públics i el sector d’empresa perquè ens ajudin i ja ho estan fent; però a vegades no n’hi ha prou amb això. La competència amb les grans multinacionals comporta el perill de que un cop tens el projecte, l’absorbeixin.

Per evitar-ho, no seria possible una col·laboració públic-privada que generés empreses mixtes?

L’estratègia empresarial en el sector bio és millorable en aquest sentit, tot i que s’estan centrant les bases perquè hi hagi uns espais i una estratègia geogràfica a nivell de Catalunya que la pugui desenvolupar. En aquest sentit, s’estan marcant dos pols, l’un al voltant del mercat del peix, a la zona del Besòs, i l’altre al voltant del bio a l’Hospitalet de Llobregat, al qual s’hi podrà sumar el futur Clínic de Barcelona. Allà, des de l’estratègia empresarial del Govern, s’està plantejant que es doni facilitat en quant a sòl per afavorir la ubicació d’empreses i facilitar el seu creixement.

Un dels hàndicaps en aquest tipus d’empreses podria ser la protecció de dades.

El tema de les dades és molt delicat a dia d’avui. Hi ha una normativa europea que està marcant les pautes a seguir perquè la indústria farmacèutica, per exemple, té molt interès en un tipus de dades complicat. A nivell tecnològic, és a dir, d’aplicacions digitals o medical devices és més fàcil perquè l’interès és clínic com són els procediments d’Abbot pel control de la diabetis a distància o el seguiment del diabètic juvenil des del mòbil per part del seu metge o la família. Aquestes dades són més senzilles de gestionar que no les grans dades que es requereixen per fer ús de les molècules. Aquest terreny és complicat i delicat encara.

Una de les coses que et sorprenen quan coneixes diferents projectes emprenedors de l’àmbit sanitari és que la majoria sorgeixen d’una idea d’un professional que detecta una mancança, però els equips no són multidisciplinaris.

Es van incorporant molts enginyers biomèdics. La bioenginyeria, actualment, és ja una realitat, especialment en la tecnologia 3D. El laboratori 3D de l’Hospital Parc Taulí o de Sant Joan de Déu estan molt consolidats i en ells hi ha enginyers, que treballen conjuntament amb els professionals de la salut per trobar solucions. La impressió 3D està avançant molt ràpidament. De totes maneres, és normal que la innovació vingui de la necessitat de trobar solucions a la pràctica clínica habitual i és bo que sigui així, és la manera d’estimular que les coses vagin millorant. I és aquí on el CIMTI té un nínxol important i l’objectiu pel qual va néixer. La innovació que ve induïda des del món empresarial i les grans empreses ja existeix.

Ja fa un temps s’està treballant per atendre les persones de forma integral, amb una visió més holística de les necessitats sanitàries i socials.

Aquesta tendència s’està consolidant. Hi ha entitats de l’àmbit social, com és Suara, en les que la innovació ja ha entrat. S’està aconseguint implantar una visió conjunta de les necessitats sanitàries i socials de les persones i tinc clar que és cap a on hem d’anar. Per exemple, amb la gent gran, hi ha aspectes tant socials com la seguretat o la soledat, que es poden combatre bé. A Suara, per seguir amb aquest exemple, les persones que viuen soles van al centre cívic virtual de 10 a 11h. A aquesta hora es connecten directament per la tele de casa a través d’un mòdem petit i fent servir la veu i socialitzen, conversen amb altres persones i, a més, hi ha un monitor que realitza alguna activitat de mobilitat o de memòria. Aquestes persones ja no estan soles, ja no pateixen la soledat no volguda. Aquesta és una innovació social que ens ajuda molt des del punt de vista també sanitari perquè comporta un estalvi en recursos del sistema. Aquesta filosofia de veure les coses de forma integrada la podrem consolidar amb l’agència integrada de gestió sanitària i social que proporcionarà un tot d’atenció a la persona, és a dir, la persona es col·locarà al centre dels recursos, no serà ella qui els haurà d’anar buscant i perseguint, sinó que els recursos ens ajudaran a centralitzar les necessitats de qui ho necessita.

Què li diria el conseller de Salut a algú que tingui una bona idea que pugui impactar en la societat dins d’aquest àmbit?

Que apliqui al CIMTI. Jo diria que a dia d’avui si la bona idea es converteix en un bon projecte té moltes probabilitats d’arribar al mercat.