La Intel·ligència Artificial és una de les tecnologies que, actualment, s’està aplicant més dins el sector sanitari i les empreses que desenvolupen solucions basades en ella amb l’objectiu de millorar l’atenció, prevenció, diagnòstic i tractament dels pacients són de les que més finançament estan rebent, però el creixement al que apunta el seu mercat, és real o és una altra ‘bombolla’?

Una bombolla que podria tenir el seu origen al 2010, quan els desenvolupadors i dissenyadors Dan Tocchini, Brian Axe, Leigh Taylor i Henri Bergius es van proposar produir una de les primeres eines de construcció de webs basada en Intel·ligència Artificial (IA) i un any i mig després, Facebook va adquirir la seva eina –The Grid– per 10-15M USD tot i no tenir un producte comercial. Al 2014, l’equip va reunir 4,6M USD en crowdfunding, el més elevat de la història per una eina d’aquestes característiques.

Un any després, al 2015, dels més de 50.000 persones que van aportar diners al crowdfunding (backers) només 100 van rebre la versió beta del producte. Al 2016, The Grid va desaparèixer de les xarxes socials i, a dia d’avui, tot i que la companyia tècnicament encara existeix, no s’espera cap retorn.

Aquest cas és, extrapolat a una escala de milions, el resultat de la suma de múltiples errors ens els que les companyies basades en tecnologia IA, grans o petites, cauen sovint.

Víctimes de l’atenció mediàtica

La intel·ligència artificial s’ha posicionat dins el món biosanitari com una de les eines amb més creixement. Amb un mercat valorat en 10,4 bilions d’USD al 2021, les previsions són que aquest augmenti a una taxa de creixement anual composta del 38,4% fins el 2030. L’augment de datasets amb informació de pacients, la demanda de medicina personalitzada i la necessitat de reduir costos són algunes de les principals raons d’aquest augment. A més, la pandèmia de Covid-19 ha influït en un augment de la demanda, amb el resultat que el sector biosanitari s’ha posicionat com el primer en nombre d’start-ups de IA creades.

Però alhora, aquest ràpid augment i la sobreexposició que hi ha anat associada estan generant una certa desconfiança al voltant d’aquest tipus de tecnologies. Cada cop hi ha més empreses que cometen l’error d’atribuir-se l’etiqueta de ‘tecnologia basada en IA’ amb objectius de màrqueting, en el que s’ha anomenat ‘blanqueig de la IA’. Un estudi recent va evidenciar que de 2.830 start-upseuropees, un 40% de les que deien ser IA, no la utilitzaven.

Les empreses s’atribueixen l’etiqueta de “tecnologia basada IA” com a estratègia de màrqueting, en el que s’ha anomenat “blanqueig de IA”.

Aquest blanqueig moltes vegades ni tan sols serà un engany conscient per part de l’equip, n’hi ha prou amb algú una mica massa optimista amb la seva tecnologia o un responsable de màrqueting que no té una comprensió completa de la tecnologia. El principal problema que això genera és la dilució dins el mercat de la tecnologia de IA i la dificultat de que les empreses basades certamen en IA genuïnes obtinguin el valor real del seu producte.

Per això, és fonamental fer una bona comunicació de la proposta de valor als stakeholders. Han d’entendre què esperar del producte i perquè aquest funciona quan no ho fa el de la competència. Des del CIMTI, ajudem als nostres projectes a elaborar i personalitzar la seva proposta de valor a cadascun dels stakeholders identificats.

Sense producte mínim viable

Tornant a The Grid, quan la companyia es va llençar, apuntaven directament a les estrelles. Volien un producte capaç de crear pàgines web senceres de zero, enlloc de començar per fites més viables. Apuntaven a tot el mercat, sense voler introduir-se en sectors concrets abans de progressar cap a un públic més ampli.

Establir unes fites ordenades del desenvolupament del producte és essencial per augmentar les probabilitats d’arribar al mercat. En aquest sentit, des del CIMTI hem adaptat la nostra metodologia al sistema de seguiment del CIMIT de Boston, el que ens permet classificar els projectes segons la seva maduresa i donar-los-hi suport de manera transversal en les àrees de clínica, tecnologia, regulatòria i mercat i negoci.

Al final tot es simplifica en dos possibles respostes per part dels stakeholders: satisfet o insatisfet. Quan els usuaris van rebre la beta de The Grid es van trobar amb un producte que generava webs sense que s’hi poguessin realitzar modificacions del disseny final o alterar les normes segons les quals es generaven. Això desembocava en la frustració i renuncia d’uns usuaris que es trobaven amb que la promesa que els hi havien fet no complia cap de les seves necessitats. Més del 40% de les start-ups biosanitàries fracassen per identificar erròniament les demandes del mercat.

La única manera de conèixer les necessitats dels stakeholders és preguntar als propis stakeholders. Generar un mapa complet i preparar moltes i bones entrevistes és una tasca tediosa que moltes vegades s’obvia per la urgència d’altres tasques del desenvolupament.

Un dels problemes afegits del món biosanitari és poder tenir accés a professionals i pacients degut a la seva interdependència amb institucions polítiques i reguladores. Des del CIMTI hem dedicat molts esforços a establir pactes de col·laboració amb les entitats més rellevants del sistema públic i privat amb l’objectiu de facilitar l’accés dels nostres projectes als seus stakeholders i reduir el time-to-market.

Si vols entrar a formar part dels nostres programes, pots clicar aquí.