VRPharma humanitza l’assistència sanitària
VRPharma és la primera solució de Realitat Virtual (RV) dissenyada per a ús hospitalari amb l’objectiu de millorar l’experiència del pacient durant els procediments mèdics. La seva missió és disminuir el nivell d’ansietat i la percepció del dolor amb un sistema innovador i fàcil d’utilitzar. Parlem amb la seva fundadora, Mireia Cigarran, perquè ens expliqui el projecte i exposi què ha suposat formar part del CIMTI.
Com va sorgir la idea del projecte?
El concepte inicial de VRPharma neix a través d’una necessitat personal. Al convertir-te en mare, descobreixes el món de la urgència pediàtrica i tot el que emocionalment comporta. La meva primera filla en concret, quan tenia tres anys, va viure moments traumàtics per a ella, moments pels quals passen la majoria d’infants i que no tenen perquè ser viscuts així. Parlo de la doble vacunació dels tres anys, de la inserció d’una via a urgències, de sutures per tancar una ferida… En tots aquests processos, la nena oferia molta resistència, plorava i cridava. Havíem d’obligar-la amb l’ajuda de les infermeres mentre cridava i em mirava; i aleshores veies al teu voltant que la majoria de famílies a urgències estàvem en la mateixa situació. Va arribar un punt en què només entrar a l’hospital i apropar-se a la sala començava a plorar. Alguna cosa havíem de fer per poder ajudar-la i facilitar-li la vivència d’aquests moments.
D’aquí va néixer VRPharma, amb una primera experiència en realitat virtual dissenyada per a infants a partir de 3 anys per disminuir la percepció del dolor, l’ansietat i la por durant la vacunació, la inserció de vies i les anàlisis de sang. El contingut 3D el vam treballar tenint en compte l’edat dels infants, les seves motivacions i sensacions; estudiant el procés i treballant amb professionals mèdics. Amb la meva filla gran, la solució va arribar tard i ara, que just ha fet 6 anys, estem treballant la fòbia a les agulles que ha creat a causa d’aquestes experiències viscudes. Desitjo poder ajudar altres famílies i infants a passar millor aquests moments i sortir de la consulta amb un somriure de tranquil·litat, i evitar el desenvolupament de pors i fòbies innecessàries.
Us hem de donar l’enhorabona pel tancament de l’acord amb el Consorci Sanitari de Terrassa, on ja s’està implementant la vostra tecnologia. Com ha estat el camí fins aquí?
Després de la creació de la primera APP prototip i continguts per a pediatria, vam ser seleccionats a la crida del CIMTI que ens va ajudar –entre altres coses– a posar-nos en contacte amb la Dra. Maite Garolera, doctora en Psicologia i directora del Grup de Recerca Clínica cervell, cognició i conducta del Consorci Sanitari de Terrassa. Amb ella i el Dr. Abel Martínez (cap de Pediatria), el Dr. Jordi Rimbau (Unitat de Psicologia Infanto-juvenil) i la Pilar Murillo (supervisora de Pediatria de l’Hospital de Terrassa), va sorgir la proposta de fer un assaig clínic controlat aleatoritzat per validar l’impacte d’ús de la realitat virtual durant procediments invasius en l’hospitalització pediàtrica. Principalment, estem mirant de disminuir el dolor, por i ansietat durant la inserció de vies abans d’una cirurgia en infants d’entre 4 i 11 anys.
Amb el Consorci Sanitari de Terrassa, hem trobat un equip obert i amb moltes ganes d’experimentar i implementar eines digitals d’humanització. El treball amb ells ha estat des del principi molt fàcil i còmode, amb respostes ràpides i molta proactivitat. A causa de la pandèmia, vam haver d’aturar l’estudi que ara s’ha tornat a reactivar i esperem tenir els resultats abans de finals d’any.
Amb la realitat virtual, disminuïm la percepció del dolor, l’ansietat i la por durant la vacunació, la inserció de vies i les anàlisis de sang.
Quines són les principals dificultats a l’hora d’implementar VRPharma als hospitals?
A VRPharma, treballem tres pilars fonamentals per a nosaltres: el software, la llibreria de continguts i el servei. Mentre que la llibreria de continguts fan referència al pacient, el desenvolupament del software i el servei són fonamentals per a una correcta implementació i ús de la tecnologia. La nostra aplicació té com a objectiu principal facilitar l’ús de la tecnologia dins els centres mèdics a partir d’entendre les necessitats de l’entorn de treball. Per això, amb el nostre software, no és necessari ensenyar com funcionen les ulleres de realitat virtual (RV) o l’APP als pacients, ni tan sols formar tot l’equip mèdic que utilitzarà l’aplicació. De fet, amb 3 clics, ja tenim el pacient immers en RV i tot el procés és ràpid i àgil. A banda, el sistema és portàtil i aïllat, i permet una flexibilitat d’ús molt important. Al final, el que busquem amb la nostra tecnologia és aportar una eina d’humanització que es pugui aplicar per al pacient que ho necessiti en el moment en què ho necessiti, al lloc i situació en què estigui.
Tot i això, és cert que hi ha dificultats que fan que el procés d’implementació sigui força lent. Aquestes dificultats no només ens afecten a nosaltres sinó totes les eines d’innovació digitals. La tecnologia de la RV -tot i que cada vegada ens en fem més ressò- encara no és prou coneguda en l’àmbit del tractament del pacient i molts cops es demana validar el teu producte dins de cada hospital a través de pilots i estudis. A banda, la major part dels centres no disposen de recursos dirigits a eines digitals d’innovació en humanització i és una trava financera a l’entrada de la tecnologia. El sistema públic català no té aquestes eines digitals considerades i tampoc compta amb un pressupost per a la millora de la salut emocional i mental del pacient durant l’estada al centre mèdic; que, al final, és el que busquem nosaltres. Tot això fa que el procés d’implementació sigui lent i no es pugui aplicar un servei complet d’RV per departament, sinó que normalment es comença amb unes ulleres només, que no arriben a suficients pacients.
Quins són els motius pels quals heu decidit crear una societat limitada i quins problemes associats us heu trobat en el procés?
Quan vam començar a valorar la idea del projecte, vam tenir reunions amb hospitals catalans de diferent perfil per validar la viabilitat de la idea i el projecte. Està clar que la necessitat hi és; per un costat el sistema sanitari global aposta per ser un sistema centrat en el pacient, i per l’altre, és deficitari d’eines d’humanització que permetin la cura de la salut mental i emocional dels pacients de forma sostenible i escalable.
És fonamental trobar eines per poder tractar el benestar del pacient durant la malaltia i l’estada als centres mèdics, eines que estiguin disponibles les 24 h del dia i que ens permetin acompanyar el pacient tant abans, com durant o després de tractaments mèdics.
Tot i que la necessitat és vital, teníem clar des del principi que era un projecte d’alt risc. L’entrada als hospitals amb eines digitals que no són considerades dins els pressupostos; la validació clínica necessària, la regulatòria i la inversió que això implica són alguns dels exemples de barreres d’entrada que fa que el creixement inicial de l’empresa sigui lent.
Era, per tant, necessari crear una societat limitada que ens permetés poder accedir a finançament i ajuts de diferents formats als quals si no no pots presentar-te. De fet, el passat mes de maig, vam tancar l’entrada d’Eywa Space – Venture Builder amb un gran recorregut i especialitzada en realitat virtual i realitat augmentada en diferents àmbits de treball.
Desitjo poder ajudar altres famílies i infants a sortir de la consulta amb un somriure de tranquil·litat, i evitar el desenvolupament de pors i fòbies innecessàries.
Quins recursos i suport han estat claus per poder dur a terme el projecte?
El projecte va començar amb una dimensió molt petita intentant minimitzar la necessitat financera inicial durant la part de la validació amb el primer prototip. En aquell moment, entrar al programa del CIMTI va ser clau. De sobte, vam passar a tenir accés un equip d’experts en el sistema de salut que ens van ajudar a entendre el sistema i definir els passos a seguir.
Així mateix, també ens vam associar al Barcelona Health Hub, que està creant un ecosistema fonamental en l’entorn de la innovació en l’àmbit sanitari amb startups però també corporatives, hospitals, asseguradores i farmacèutiques – entre altres.
Realment, Catalunya ofereix un ecosistema increïble per a start-ups tecnològiques com la nostra. Barcelona Activa, Biocat i Acció són alguns dels exemples que acceleren el procés de projectes de nova creació i aporten assessorament, possibles recursos, networking, coneixement i altres ajuts imprescindibles i que donen a projectes com el nostre una empenta essencial. En el nostre cas, també vam participar i ser un dels quatre guanyadors del concurs de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès sobre innovació amb impacte social, que ens va donar un premi financer i mentoria.
Programes com el CIMTI donem suport a projectes com el vostre perquè pugueu avançar i superar entrebancs. Què és el que destacaríeu del vostre pas pel centre?
L’equip del CIMTI ens ajuda en molts sentits. Per exemple, al començament, vam estudiar juntament el projecte amb la metodologia GAIT cosa que ens va permetre avaluar el projecte tenint en compte les diferents dimensions i els seus riscs, i definir a partir d’allà tota l’estratègia a seguir.
Un altre aspecte a destacar és la xarxa de coneixement i experts que tenen a mà dins el sistema sanitari català. Per exemple, a través de CIMTI i Healthcare Living Lab va sorgir la primera interacció amb el Consorci Sanitari de Terrassa o amb l’equip d’innovació de l’Hospital Vall d’Hebron amb els qui actualment tenim projectes. També, ens han posat en contacte amb consultores per a la regulatòria amb qui hem tingut diverses sessions d’estudi, i amb assessors financers per avaluar la viabilitat del nostre model de negoci i la necessitat financera.
Tampoc vull acabar sense anomenar l’ajuda en la comunicació i l’impuls que ens van donar des del principi en la visualització del projecte a xarxes socials i mitjans de comunicació, així com ens va donar també accés a participar activament en diferents webinars i esdeveniments.
Definitivament, tenir el suport d’una incubadora especialitzada com el CIMTI des del principi ha estat clau i n’estem molt agraïts.
Amb la nostra tecnologia busquem aportar una eina d’humanització que es pugui aplicar pel pacient que ho necessiti en el moment en què ho necessiti, al lloc i situació en què estigui.
Actualment, el vostre dispositiu està enfocat a la reducció de l’ansietat i el dolor en processos mèdics. Com veus la possibilitat d’aplicar-ho en altres camps? Heu començat a explorar-ne algun?
Sí, certament VRPharma neix com a eina de distracció per millorar l’experiència del pacient abans, durant i després de tractaments mèdics. Aquí l’objectiu és clar: disminuir l’ansietat, angoixa i por del pacient oferint continguts de relaxació i distracció per millorar l’estat emocional i l’humor del pacient.
Ara estem treballant altres aspectes amb la creació de la nostra “farmàcia de continguts de realitat virtual“. De fet estem creant diverses càpsules amb diferents continguts de realitat virtual que persegueixen diferents objectius. Alguns d’ells són la reducció del dolor, l’empoderament del pacient i la reducció de la presa de certs medicaments com ara els ansiolítics.
A banda, estem explorant diferents segments d’usuaris per poder ampliar la base d’ús de la nostra solució. Vam començar amb pediatria i ara estem també treballant amb pacients adults i diferents unitats com l’UCI, maternitat o pal·liatius. Així mateix, hem creat uns continguts dirigits a la disminució de l’estrès de sanitaris durant la jornada laboral.
Quina estratègia regulatòria teniu previst seguir?
Hem tingut diverses reunions amb consultories especialitzades per veure el millor camí i tots els passos a seguir en regulatòria. Si només fóssim una eina de distracció, no hauríem de ser certificats; si més no, nosaltres apostem per anar més enllà i ajudar pacients en molts àmbits, també en la reducció del dolor i de presa de certs medicaments. Per això, estem fent els tràmits per ser producte sanitari.
Quina ha estat la part més gratificant d’aquest procés emprenedor?
Sempre recordaré la Ivet, la primera pacient que va utilitzar el nostre sistema. Després de mesos de feina i d’esforços, vam portar a les consultes de Kidsalut Pediatrics el primer prototip per provar-lo en infants durant vacunació i injectables. La primera pacient va ser la Ivet, una nena aleshores de 8 anys, que seguia un tractament injectable mensual. El seu pare ens va explicar com de malament ho passava dies abans del tractament i, durant la injecció, es posava molt nerviosa i presentava atacs d’ansietat. He de dir que estàvem molt nerviosos de veure com reaccionaria amb les ulleres de realitat virtual.
La Dra. Alicia Cabacas li va explicar, li va col·locar les ulleres i tot va començar. La Ivet no va notar la punxada. No va tenir por ni es va posar nerviosa. En retirar-li les ulleres, somreia i ens va preguntar si tindria les ulleres la pròxima vegada. Aquests són els moments més gratificants per a mi. Quan veus que tot el treball i esforç que fas quan persegueixes una creença serveix realment per ajudar a les persones quan ho necessiten. Tot l’equip de VRPharma comparteix una creença, que a través de la tecnologia i creativitat humana podem fer un impacte positiu a la societat i podem ajudar a les persones a estar millor en moments difícils. Veure-ho en primera persona és molt gratificant.
El suport d’una incubadora especialitzada com el CIMTI des del principi ha estat clau. Vam passar a tenir accés un equip d’experts en el sistema de salut que ens van ajudar a entendre el sistema, i definir els passos a seguir.
Quin missatge donaríeu a les persones emprenedores que es troben estancades i no saben com avançar? Què us ha motivat i ajudat a seguir lluitant a vosaltres?
Un dia em van dir que “emprendre és com una muntanya russa”. I és veritat. Tens moments alts i moments baixos on dubtes de tot. I parlo de canvis dins un mateix dia i tot.
Si la idea té un sentit i una missió clara per a tu, en la que creus i amb un impacte real, segueix. Cal vigilar no “enamorar-se” del projecte fins a tal punt que no vegis si és viable o no, si hi ha altres camins alternatius en aconseguir l’objectiu, etc. S’ha de tocar de peus a terra i escoltar els mentors que tinguis al voltant. Molts cops et trobes amb dificultats que has de resoldre, ja siguin financeres, de model, de tecnologia…; però si és prou important per a tu i el que fas soluciona un problema real és qüestió de ser creatiu i trobaràs la forma de superar els obstacles.
Amb l’emprenedoria, s’aprèn molt. De sobte, tens un projecte que és molt teu i has de trobar la manera de fer-lo créixer, que tot tingui sentit, envoltar-te de talent que comparteixi la mateixa visió. T’equivoques o potser fracasses; n’aprens, canvies i continues.
Quan estic estancada, intento parar, fer una altra cosa, parlar amb la gent que m’envolta i veure opcions. A vegades, és la gent que està al teu costat i no viu el dia a dia de l’start-up qui pot tenir un punt de vista més neutre i obrir les portes a possibles alternatives. Parar i veure-ho tot des de “fora” amb calma sempre m’ha funcionat per establir noves estratègies.
Què més veurem de VRPharma en els pròxims anys? Quines fites us heu marcat?
La nostra visió és consolidar-nos com una eina d’humanització i d’acompanyament de pacients i familiars per millorar la seva salut mental i estat emocional en moments difícils. Per això estem creant una farmàcia de continguts de realitat virtual amb càpsules de continguts especialitzats sempre tenint en compte les necessitats i situacions dels pacients.
Ara estem centrant els nostres esforços a ajudar el pacient que està a la clínica, a l’hospital o al centre d’atenció primària i que està rebent un tractament o un ingrés. Estem en diversos hospitals i centres mèdics i treballem per implementar la nostra tecnologia en més centres per arribar a més pacients.
Els pròxims mesos anirem ampliant la nostra llibreria i funcionalitats per ajudar pacients de diferents departaments i en situacions diverses com ara pal·liatius o pacients de la unitat de crítics.
Una fita important és aconseguir la transformació d’un departament sencer i demostrar la viabilitat a gran escala de l’ús de la RV als hospitals. Altres fites a mitjà termini són l’acompanyament del familiar i del pacient a domicili.