La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest la necessitat d’utilitzar material higiènic i d’un sol ús als centres hospitalaris, com és el cas del Belty, el cinturó de monitoratge fetal que les tres llevadores fundadores de la start-up Treematernity han dissenyat i dut al mercat.

Tres llevadores de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Montse Gasparín, Vanessa Sanz i Mabel Gendre, van decidir iniciar una aventura emprenedora juntes fa quatre anys per crear uns cinturons de monitoratge fetal d’un sol ús i amb aquest objectiu van fundar l’start-up Treematernity. Les llevadores van observar que les corretges tradicionals es reutilitzaven i passaven d’una persona a una altra a les sales de part on s’hi havien d’esterilitzar. El Belty, que així s’anomena el cinturó que han creat, ha guanyat premis i reconeixements i ja es va començar a fabricar abans de la pandèmia. Però la crisi provocada per la Covid-19 va donar un impuls inesperat al producte, ja que va posar de manifest la importància de disposar de material higiènic i d’un sol ús als centres hospitalaris. Amb l’aval de CatSalut, Treematernity va donar 3.000 unitats del seu Belty als centres hospitalaris durant la primera onada de la pandèmia.

Al CIMTI hem volgut parlar amb elles sobre la seva experiència com a emprenedores i sobre el camí que han recorregut aquests quatre anys fins a portar la seva idea al mercat. Aquesta iniciativa ha estat inclosa en l’Observatori de solucions d’innovació sanitària i social per fer front a la Covid-19 que hem elaborat al centre amb la col·laboració d’AQuAS.

EMPRENEDORIA

Primer de tot enhorabona perquè el cinturó Belty ja és una realitat. Com ha estat el camí fins aquí?

Com tots els camins dels qui decideixen emprendre, hem de dir que no ha estat fàcil aconseguir que el nostre producte es pugui industrialitzar. Vam començar aquest projecte fa quatre anys i, a banda de treballar perquè pogués tirar endavant, també hem continuat amb la nostra feina a l’hospital, tenint cura dels fills, etc. Hem fet molta feina, però estem molt contentes perquè ens hem espavilat i no hem parat fins que hem aconseguit el nostre objectiu, que és que Belty sigui una realitat.

Què heu après durant aquest procés?

Primer de tot, hem après a no defallir. Quan se’ns ha tancat una porta, hem buscat una finestra, una escletxa, el que fos per poder seguir treballant. També hem après a treballar en equip. Tenim molta sort perquè les tres ens complementem molt bé i cadascuna de nosaltres té un punt fort diferent i ha estat fàcil treballar juntes.

Quins recursos i suport han estat claus per poder dur a terme el projecte?

El primer suport clau ha estat el de les nostres famílies, ja que han cregut en nosaltres i en el projecte. Ens han donat suport i aconsellat en tot moment i això ens ha donat forces per seguir treballant. Fins i tot, els fills més petits han estat partícips i sempre ens anaven preguntant: ‘Mama, com va l’empresa? Mama, que tens una reunió amb Treematernity?’. A banda d’això, crear una xarxa de contactes ens ha portat sempre a seguir un fil i una direcció correcta.  Haver trobat els col·laboradors idonis durant la jornada d’emprenedoria i innovació del Col·legi d’Infermeres de Barcelona ha estat clau per poder fabricar els prototips dels cinturons i a partir d’aquí validar-los a l’entorn hospitalari i després trobar una empresa que els volgués industrialitzar.

Com heu gestionat dur a terme un projecte emprenedor i seguir treballant com a llevadores a l’hospital?

Totes tenim família amb fills, uns de grans i uns de més petits, i per tant no ha estat fàcil trobar el temps.  A més a més, dues de nosaltres tres treballem a més d’un centre i quadrar agendes no ha estat tasca fàcil. Hi havia setmanes en les quals no podíem trobar ni mitja hora per treballar juntes. Això ha fet que, a vegades, el projecte avancés molt a poc a poc, però com que sempre ens ha mogut la passió pel projecte i la perseverança, hem sabut prioritzar.

“Primer de tot, hem après a no defallir. Quan se’ns ha tancat una porta, hem buscat una finestra, una escletxa, el que fos per poder seguir treballant.”

CRISI COVID-19

La crisi de la Covid-19 ha donat un impuls al cinturó perquè s’ha valorat la seva higiene al ser un producte d’un sol ús. Com heu viscut tot aquest procés aquests darrers mesos?

Durant la primera onada de la pandèmia, el primer que vam pensar va ser: “Ostres, ara els nostres cinturons tenen més importància que mai!”. Sempre havíem defensat que la falta d’higiene ens els cinturons tradicionals era un problema dins a la sala de parts. En el context de la crisi sanitària provocada per la Covid19 vam tenir l’oportunitat de fer la donació dels cinturons que ens quedaven perquè realment vam pensar que podien ser de molta utilitat. El primer lloc on vam trucar per enviar-los cinturons va ser l’Hospital d’Igualada, que ja havia participat en el testeig, i gairebé ens ho van agrair amb llàgrimes als ulls perquè estaven passant una situació límit.

PASSIÓ PEL PROJECTE I PERSEVERANÇA

Vosaltres sou un clar exemple de com des de l’experiència de la feina diària duta a terme -en aquest cas per un grup de llevadores- sorgeixen idees que milloren tant l’experiència de la pacient com la feina de les professionals. Creieu que s’hauria de donar més suport a aquest tipus d’iniciatives?

Pensem que l’emprenedoria hauria de formar part del contingut curricular de la infermeria i de moltes altres professions. En el cas de la infermeria, les iniciatives innovadores sorgeixen perquè treballem amb les necessitats dels pacients de molt a prop. Això ens porta a detectar problemes que cal solucionar de forma innovadora o creativa. El que passa és que si després de tenir una bona idea no saps com portar-la a la pràctica, els projectes moren. Caldria tenir uns circuits establerts, o bé a les universitats o als hospitals, per a donar cabuda a la gent que vol emprendre.

Com veieu la situació d’emprenedoria entre sectors com la infermeria i el col·lectiu de llevadores?

Dins del món de la infermeria hi ha molta gent inquieta, creativa i emprenedora, però que molts cops no sap on adreçar-se després de tenir alguna idea. A més a més, no som un col·lectiu molt escoltat ni respectat. Això fa que moltes solucions que es proposen des del col·lectiu infermer no progressin.

Quina ha estat la part més gratificant d’aquest procés emprenedor?

El més gratificant de tot ha estat el reconeixement dels companys i companyes. Sempre ens han donat suport i ens han transmès ànims i dit que el nostre projecte era molt bo i il·lusionant. També hem de dir que les tres juntes ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt i això, de vegades, ens ha servit per escapar-nos del treball rutinari.

“Durant la primera onada de la pandèmia, el primer que vam pensar va ser: “Ostres, ara els nostres cinturons tenen més importància que mai!”.

Quin missatge donaríeu a les persones emprenedores que es troben estancades i no saben com avançar? Què us ha motivat i ajudat a seguir lluitant a vosaltres?

És molt important fer un bon equip de treball. El fet de ser tres persones ens ha ajudat perquè quan una ha estat més desanimada, les altres han empès cap endavant. Una altra cosa que es pot fer si es necessita ajuda en aspectes que no es dominen, és buscar ajuda dins les institucions o organismes públics per tal de no estancar-se. Sortir i fer contactes és imprescindible. Relacionar-se amb altres companys i companyes que estan innovant també ajuda molt.

I ara que ja heu aconseguit fabricar el producte i dur-lo a les sales de part, quin és el següent pas? Teniu altres idees de productes que millorin tan la vostra feina com l’experiència de la dona embarassada?

D’idees en tenim moltes! Potser aquest és el problema que tenim, que en tenim massa d’idees. De moment la feina amb Belty encara no ha acabat, ja que formem part de la comercialització del producte i encara queda feina a fer. Després haurem de descansar una temporada i com que som inquietes de mena, amb alguna cosa ens engrescarem!

Si voleu conèixer més sobre Treematernity, visiteu la seva pàgina web.