Les empreses del sector salut a Catalunya, especialment les pimes, es troben amb una dificultat avui dia que és disposar del temps necessari per conèixer quines iniciatives i ajuts estan en marxa, els quals els poden permetre desenvolupar o accelerar els seus projectes. En un entorn tan dinàmic com l’actual, m’agradaria defensar la necessitat de què les empreses inverteixin recursos a escoltar de manera proactiva el que passa al seu entorn i s’hi relacionin, amb la finalitat d’identificar oportunitats i posicionar-se estratègicament per aprofitar-se de les noves tendències o necessitats del mercat. La meva aportació vol ser un resum d’algunes d’aquestes oportunitats, a tall d’exemple, remarcant que no són les úniques i que val la pena dedicar-hi temps a saber en què consisteixen.

Pel que fa a oportunitats, en primer lloc, destaquen els ajuts del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), també coneguts com a Fons Next Generation. En aquest sentit, les empreses catalanes han captat més del 21 % (766 M€)dels ajuts de les convocatòries estatals en concurrència competitiva i el 16,5 % de les guanyadores formen part del sector salut, el segon amb més representació. Són 102 empreses amb 151 projectes diferents. Una mostra d’aquestes convocatòries són els projectes d’innovació en medicina personalitzada i teràpies avançades, l’IDI Farma o els ajuts per a línies estratègiques d’agrupacions empresarials innovadores.

Per als propers mesos, en el marc del PERTE Salud de Vanguardia, el Govern espanyol ha anunciat dues convocatòries més: una per a millorar el diagnòstic primerenc i l’assistència sanitària en malalties rares, i l’altra per a implantar la medicina genòmica en l’activitat clínica diària que ofereixi un diagnòstic de precisió.

“Per a una empresa, és fonamental conèixer quines iniciatives i ajuts estan en marxa, ja que poden ajudar-la a desenvolupar o accelerar els seus projectes”

A la segona fase d’aquest Pla, l’Addenda conté 66.473 M€ destinats a préstecs canalitzats a través de 14 fons gestionats per entitats com ara l’ICO o ENISA. Per exemple, el Fondo de Emprendimiento y de la PYME, per a préstecs participatius a empreses viables i innovadores en fase de creació i de creixement.

A Catalunya, tal com explica l’Olman Elizondo a «L’impuls de la innovació ha de ser l’eix transformador del sistema de salut», el sistema aprofita aquests fons per a impulsar la compra pública d’innovació. Aquesta és el “vehicle per a l’adopció dels àmbits sistèmics que s’han detectat des dels projectes i perspectives de tecnologies transformadores”. Un bon exemple d’això és la consulta preliminar al mercat del repte sobre informació dels medicaments, en la qual han participat 11 empreses entre les que es troben Virtual Doctor and Medicines, IQVIA o ITHINK UPC. Finalitzada la consulta, ara s’ha de publicar la licitació.

D’altra banda, el passat mes de juliol, el Govern va aprovar destinar 60 milions d’euros a 18 projectes transformadors per al sistema de salut de Catalunya, per tal d’estimular la transformació i l’avenç d’iniciatives en les seves primeres etapes validades en el marc del SISCAT, potenciant així la innovació. A tall d’exemple, el Hub d’Innovació Social i Sanitària ha presentat el Programa Transforma, el qual impulsa projectes innovadors en l’àmbit de l’atenció integrada a través de crides.

El conseller de Salut, Manel Balcells, i el d’Empresa i Treball, Roger Torrent, han presentat recentment el Pla d’Acció del Hub de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya impulsat per BIOCAT en un acte que va comptar amb representació de tota la cadena de valor pública i privada. En aquest marc, s’han anunciat convocatòries i ajuts competitius per a projectes estratègics en el desenvolupament i la implementació de les teràpies avançades, facilitant l’accés a altres fonts de finançament, com ara els Next Generation o els FEDER. Reig i Jofre, l’Hospital Clínic o InVivo Capital són alguns dels membres del grup promotor.

Al setembre, la Subcomissió d’Adopció de la Innovació al Sistema de Salut va presentar el Pla Operatiu d’Accés a la Innovació al Sistema de Salut de Catalunya, el qual vol donar resposta a l’actual manca de definició de mecanismes i vies d’entrada de la innovació al sistema. Aquest treball comporta tres grans avantatges per a les empreses biofarma, tecmed i digital Health: L’existència d’una finestra única per a accedir al sistema i, així, evitar haver de negociar amb cada centre; visibilitat a través d’un espai de referència al qual es dirigeix tota organització que busca innovacions i, finalment, una avaluació constant que permet millorar i escalar internacionalment.

En aquest sentit, ACCIÓ promou que les innovacions sorgides de nous desenvolupaments tecnològics provinents de l’àmbit de la recerca i de startups s’implantin en el mercat. Exemples d’això són: la línia Startup Capital, que impulsa la creació de startups deep tech, amb una subvenció de 100.000 €, en què el 40 % dels beneficiaris recauen en aquest sector; la línia d’innovació oberta, en què startups poden fer proves pilot amb empreses, hospitals i altres entitats amb una subvenció de 25.000 €; i, en darrer lloc, la línia Nuclis, que dona suport a les empreses per a posar en marxa projectes d’RD en col·laboració amb altres empreses, universitats, centres CERCA o centres de recerca hospitalària.

Per acabar, voldria animar totes les organitzacions que acompanyem a fer aquest camí i a continuar esforçant-se per establir una bona coordinació entre el sector públic i privat per tal de fomentar aquest intercanvi. No és un objectiu fàcil, però aquest esforç marcarà la diferència. Igualment, cal molta comunicació, transparència i esperit de servei per tal d’escoltar i donar una oportunitat al teixit industrial i tecnològic del nostre país, amb productes i serveis innovadors que poden donar resposta a necessitats no resoltes o que milloren les actuals i que busquen canals i oportunitats.