La start-up, que ja comercialitza el seu producte de predicció d’atacs epilèptics, ha començat a treballar amb altres malalties neuronals i acaba de rebre una subvenció per participar en un projecte relacionat amb l’Alzheimer.

La start-up mjn-neuro, que desenvolupa tecnologia per poder predir atacs epilèptics, ha format part del CIMTI des que el centre va iniciar la seva activitat l’any 2017. Durant aquests anys l’hem impulsat en temes claus com ara facilitant contactes a Estats Units gràcies a l’aliança estratègica que tenim amb el CIMIT de Boston. A Europa, el projecte va aconseguir el segell CE l’any passat i a finals del 2020 va començar a comercialitzar el seu dispositiu mèdic, que rep el nom de mjn-SERAS i és un wearable en forma d’auricular que és capaç de registrar l’activitat elèctrica del cervell i llançar un avís quan el risc de crisi epilèptica és elevat.

El recorregut de MJN Neuroserveis és un cas d’èxit dins del món de l’emprenedoria, ja que la start-up ha aconseguit allò que totes les start-ups volen aconseguir: dur el seu producte al mercat. En aquesta entrevista amb el cofundador i CEO de la companyia, David Blánquez, volem entendre millor com ha estat el procés que ha recorregut el projecte fins a arribar al moment actual i també ens interessa molt conèixer els seus plans de futur.

Com va sorgir la idea del projecte?

L’origen i l’objectiu de mjn-neuro és personal. Jo tinc una filla, la Marina, que pateix epilèpsia des dels dos anys. La voluntat d’ajudar-la a ella i a altres moltes persones que es troben en la mateixa situació és la nostra motivació principal.

Com valoreu aquest procés i aquesta motivació extra que comporta voler crear un aparell per millorar la vida de la Marina?

No ha sigut ni està sent un procés fàcil, però és un orgull haver pogut desenvolupar un producte pel mercat de l’epilèpsia. Actualment hi ha pocs dispositius que puguin realment ajudar les persones afectades, però no n’hi ha cap de comercialitzat que sigui capaç de predir les crisis d’epilèpsia. El nostre objectiu és poder avisar abans que ocorri la crisi, cosa que fins ara estava catalogada com impossible. Així que estem molt contents!

“Quan l’empresa pugui produir beneficis es destinarà un 5% a acció social per millorar la socialització de les persones epilèptiques a les escoles, als centres laborals, a les empreses i a altres situacions”

Com va ser passar d’una experiència molt personal a pensar en gran per ajudar totes les persones que pateixen el mateix tipus d’epilèpsia que la Marina?

Era una necessitat. Com us he comentat abans, hi ha molt pocs dispositius al mercat que puguin ajudar aquest col·lectiu i, de fet, cap que sigui capaç de predir les crisis d’epilèpsia. Amb la Marina, l’any 2006 vam tenir una època molt dolenta de crisis i quan ho vius personalment, tens algunes nocions de desenvolupament per a la teva professió i creus que pots fer alguna cosa, tires endavant. A partir d’aquí s’ha anat construint mjn-neuro. M’agradaria comentar que l’epilèpsia té un estigma social molt important, des de sempre ha estat una malaltia mal vista, fins i tot en temps passats les persones que la patien eren vistos com a “endimoniats”. Actualment un nen o una persona que pateix diabetis té unes cures a l’escola i tant els amics i com la societat l’ajuden a millorar la seva qualitat de vida. Això no passa amb l’epilèpsia i és una reivindicació que nosaltres fem: volem que l’epilèpsia sigui vista i acceptada com una malaltia com la diabetis. Per aconseguir això ja hem fet molts esforços en diferents àmbits de la societat i quan l’empresa pugui produir beneficis es destinarà un 5% a acció social per millorar la socialització d’aquestes persones a les escoles, als centres laborals, a les empreses i a altres situacions.

Us hem de felicitar perquè al desembre vau aconseguir treure el vostre producte al mercat, el somni de tot emprenedor. Com ha estat el camí recorregut fins a arribar fins aquí?

Un cop superades les barreres tècniques i de regulatòria, que va ser un procés llarg i complex, ja que els requisits de l’organisme notificat són extremadament estrictes i les hores dedicades pels membres de l’equip eren infinites, ara mateix ens enfrontem a barreres de comercialització i internacionalització. La comercialització serà dificultosa, pels procediments i les llicències, però va per bon camí.

Quines dificultats destacaríeu amb les quals us heu trobat?

No ens hem trobat amb un sol desafiament, està sent una carrera llarga. En un principi la principal dificultat era poder desenvolupar des de zero un nou dispositiu, després va ser el procés regulatori de producte sanitari -molt difícil-, i actualment tot el procés de comercialització que implica Espanya i l’àmbit internacional. Però si mirem enrere tots aquests processos han estat enriquidors i de moment satisfactoris, encara que no mancats de problemes i reptes.

Quin suport ha estat clau en tot el procés?

El suport de la meva família ha estat decisiu en aquest procés. Amb la Marina hem conegut molt de prop l’epilèpsia, el que passa, com se senten, i tot forma part de nosaltres. Ella, la meva dona i la meva altra filla són els motors de la meva trajectòria.

Quins consells donaríeu a les persones emprenedores?

Ser perseverants en la idea que tinguin, estudiar bé totes les possibilitats i les opcions i tenir una implicació molt gran en el projecte. També és molt important tenir paciència, tot arriba.

Programes com el CIMTI donem suport a projectes com el vostre perquè pugueu avançar i superar entrebancs. Què és el que destacaríeu del vostre pas pel centre?

Aquests programes poden ser molt útils per donar a conèixer projectes mèdics tant en l’àmbit local com internacional, la relació amb centres dels Estats Units és una gran aliança per entrar en aquell mercat. En el nostre cas, quan nosaltres estàvem en fase de prova de concepte i validació de la solució, el CIMTI ens va posar en contacte amb l’ecosistema de Boston, concretament amb un expert en epilèpsia mundialment reconegut, i ens va ajudar a mantenir una sèrie de reunions amb ell per fer seguiment dels nostres pilots. Va ser un procés llarg fins que va validar l’evidència que li mostràvem, però això ens va permetre enfortir el nostre producte a escala global. Aquest procés ens va anar molt bé en la fase d’acceleració i inversió, atorgant continuïtat i escalabilitat al projecte. Així doncs, el CIMTI, juntament amb les aliances amb el Departament de Salut i AQuAS, ens ha facilitat poder donar a conèixer el nostre projecte en l’àmbit internacional, la qual cosa ens ha ajudat en l’entrada al mercat nacional i americà i ens permet que la nostra solució pugui tenir impacte en un nombre molt més gran de persones.

“La fita que ens hem marcat és poder tenir altres productes i serveis per a altres malalties com és ara mateix l’Alzheimer, i en un futur el Parkinson, els trastorns bipolars, les esquizofrènies, les apnees, etc.”

En què esteu treballant ara mateix? Teniu noves línies d’investigació o nous projectes? O esteu centrats en la comercialització del dispositiu?

Si bé és veritat que estem centrats a poder comercialitzar el nostre dispositiu i poder ajudar les persones amb epilèpsia, hem detectat possibles millores en el nostre dispositiu i ja hi estem treballant. En paral·lel, mjn-neuro és una empresa tecnològica i, com a tal, hem començat per l’epilèpsia perquè hi havia una experiència personal molt forta i necessitàvem aportar alguna solució, però durant el procés hem vist la possibilitat de treballar amb altres malalties neuronals, i així ho farem. Just acabem de rebre una subvenció repartida en quatre empreses amb l’objectiu de trobar biomarcadors de signes de l’Alzheimer per fer un diagnòstic precoç.

Esteu treballant per poder entrar al mercat d’Estats Units. Quines direu que són les diferències més rellevants entre els procediments que heu hagut de seguir per poder comercialitzar el dispositiu a Europa?

De moment en el mercat d’Estats Units estem en la fase regulatòria, fent les aplicacions a la FDA per obtenir els seus permisos, l’equivalent al marcatge CE a Europa. Posteriorment establirem una delegació al país per començar a establir equip i trobar socis i d’aquesta manera poder fer el llançament comercial a tots els estats. Segurament haurem de trobar partners globals per tots aquests estats que ens gestionin els seus distribuïdors. Un avantatge és que l’idioma és el mateix. Tanmateix, a Europa, la zona euro té 24 països i fins i tot més regions de negocis. A Bèlgica, Suïssa o Espanya, per exemple, s’hi parlen diferents idiomes i hi ha regions amb diferents cultures, la qual cosa suma als diferents mercats als quals et dirigeixes. Les demandes i necessitats dels europeus tenen una major heterogeneïtat que als Estats Units. Són molts països amb cultures molt diferenciades, no només en l’idioma sinó en costums, serveis, usos i formes d’abordar problemes.

Què més veurem de mjn-SERAS en els pròxims anys? Quines fites us heu marcat?

Com a mjn-SERAS ara mateix tenim al mercat dos productes: mjn-SERAS, que es composa d’auricular i app, i Social-SERAS, que és una aplicació de gestió. Dins la branca de SERAS continuarem treballant per tal de poder ampliar el nostre públic i oferir la nostra solució a totes les persones amb epilèpsia farmaco-resistent, millorant els algoritmes i arribant a tipus d’epilèpsia i tipus de crisis que ara mateix no tenim disponibles, pensant en el mercat europeu, americà i per què no en altres continents. La fita que ens hem marcat és poder tenir altres productes i serveis per a altres malalties, com és ara mateix l’Alzheimer, i en un futur el Parkinson, els trastorns bipolars, les esquizofrènies, les apnees, etc. El nostre objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen aquestes malalties, ja sigui fent dispositius tecnològics, donant serveis o fent difusió de la seva malaltia i millorant la socialització d’aquestes persones.

Per saber més sobre la start-up: https://mjn.cat/