Español
EnglishLaia Bruguera, 06.11.2020 (El Punt Avui)
Lluís Blanch, metge de cures intensives de l’hospital Parc Taulí i president de Better Care, al seu despatx.
Per culpa de la pandèmia, fa mesos, com els seus companys, que treballa a un ritme frenètic. El doctor Lluís Blanch està especialitzat en malalts crítics, i no només els intenta atendre a peu de llit sinó aplicant les noves tecnologies per crear eines que millorin el diagnòstic, l’atenció i les cures dels pacients. Per aconseguir-ho, va cofundar fa deu anys l’empresa Better Care. Hospitals com el Parc Taulí de Sabadell, on treballa, el Clínic o el Vall d’Hebron de Barcelona, el Saint James’s Hospital de Dublín o el Saint Michael’s Hospital de Toronto ja fan servir la plataforma que ha desenvolupat la companyia que presideix.
El nom de l’empresa, Better Care, que en anglès significa ‘millor atenció’, és tota una declaració d’intencions.
Sí, l’empresa va néixer el 2010 amb la voluntat de proporcionar solucions a problemes que té el personal mèdic que treballa a peu de llit, en aquest cas atenent els malalts més greus. Encara que siguis un professional molt expert, com són els metges o infermeres que treballen a les UCI, si estàs controlant la pantalla d’un ventilador i et gires d’esquena un moment, només sents un pip si passa una cosa molt extrema i greu. La resta d’informació es perd, i és per això que uns quants metges ens vam preguntar com podíem aconseguir tenir informació de tot el que estava passant a peu de llit, fins i tot de les coses que llavors no podíem veure, i com podíem detectar precoçment el que passaria. Per respondre-hi, necessitàvem els enginyers informàtics, que ens van proposar crear una plataforma que connectés tots els dispositius mèdics que estan al voltant d’un pacient crític i donen una informació contínua, com són monitors, ventiladors o bombes, per extreure tota la informació que donaven, unificar-la i tractar-la. Pensàvem que seria fàcil, però ens va portar anys aconseguir-ho.
El resultat és la plataforma BC Link que ha desenvolupat Better Care. En què consisteix?
És una plataforma de connectivitat que es parla amb qualsevol dispositiu, extreu la informació que arriba d’equips que parlen diferents llenguatges, la unifica i la passa a un idioma comú. La plataforma té a la part frontal un visor web que, de forma molt entenedora, ensenya el que està passant en els diferents dispositius en un format únic. Aquest visor facilita la visió i també la comprensió. A partir d’aquí es fa l’anàlisi de totes aquestes dades. Aquí entra el tema de l’anàlisi profunda, que es fa amb reconeixement de patrons d’ones, amb machine learning… són branques de la intel·ligència artificial que es fan servir per interpretar totes aquestes dades.
Què permet, tot plegat?
Els monitors, ventiladors, bombes… tots els aparells que hi ha al voltant del malalt crític són petits ordinadors que donen informació molt necessària que molts cops es perd per la complexitat que té integrar-los tots. Hi ha dispositius que donen trilions de dades amb el temps, aquestes dades s’han d’interpretar bé. Això es fa amb enginyers de software. Better Care és una spinf-off de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell i l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, que permeten que tot això que surt d’aquí sigui interpretable, i a partir d’aquí puguem fer una medicina personalitzada de precisió, basada en el malalt. I que a més totes les dades quedin guardades al sistema perquè si una persona torna a estar malalta puguem saber què és el que ha passat.
El sistema té una sèrie d’alertes. De quin tipus?
No són alarmes habituals. Les alertes que, per exemple, avisen quan el cor va lent o fa una fibril·lació ventricular ja hi són, són inherents als monitors a peu de llit. Les nostres alertes estan relacionades amb la interpretació de dades que a ull normal no es veuen. Quan sembla que tot està bé però el conjunt de dades ens estan dient alguna cosa que s’ha d’interpretar i millorar perquè probablement té efecte en el diagnòstic. Això porta associat un tema d’investigació que està liderant la Corporació Sanitària Parc Taulí amb l’ajuda de l’hospital de Sant Joan de Déu-Fundació Althaia de Manresa i el Clínic de Barcelona per intentar trobar patrons derivats de l’anàlisi de totes aquestes dades. Volem saber què està passant que a peu de llit no es veu, perquè pot tenir molta importància de cara a l’atenció i cura del pacient.
De fet, el seu objectiu és que la plataforma avisi de qualsevol variació imprevista en l’evolució del malalt 15 minuts abans que passi. Això no és ciència-ficció, doncs.
Ja tenim experiència. A partir de certes dades que ja tenim fem servir algoritmes de predicció que ja fan servir els meteoròlegs o els analistes del mercat borsari. Aquests models els hem aplicat a conjunts d’ones, i això ens diu la probabilitat que si a un malalt li passa alguna cosa, al cap d’un quart d’hora encara li passi. Si una cosa que no li està passant li pot passar, això ho estem treballant ara amb enginyers informàtics i data scientist que formen part del nostre grup de recerca. És molt important fer-ho sense falses alertes per no sobrecarregar el sistema. S’ha de ser molt curós.
Quan serà possible aquest pas més enllà de predir una cosa abans que passi?
Pot ser realitat en els propers anys; no vull dir mesos perquè seria agosarat. Hi estem treballant, i conforme tinguem més dades i de més malalts i puguem fer les comprovacions en més hospitals, l’indicador serà més vàlid per tot el context sanitari.
Com diu, aquests algoritmes ja es fan servir en la borsa o per fer prediccions del temps. Per què s’apliquen més tard en un sector tan important com és el de la salut?
En salut, cada cop s’utilitzen més algoritmes de coneixement profund, el que es diu machine learning, que és que les màquines aprenguin d’elles mateixes. S’entrenen aquests algoritmes perquè cada cop vagin millor, i amb tot això es fan ja diagnòstics en el terreny de la imatge mèdica, l’oncologia… El Clínic ho està aplicant per preveure quan es complicarà un cas de Covid-19, nosaltres estem analitzant sistemes de caos a les ones perquè sabem que quan un sistema comença a ser caòtic vol dir que passarà alguna cosa… Tot forma part de la intel·ligència artificial aplicada a salut i va arribant en forma de diferents progressos. Ja s’aplica, i cada cop serà més comú perquè facilita la feina, la fa més dirigida, amb menys errors i més precisa per a aquell pacient. Això sí, serveix per ajudar el professional, no per substituir-lo.
Però es podria haver aplicat abans al camp sanitari?
Crec que no, perquè per implementar qualsevol innovació al sector salut ha d’estar tot molt testat i ha d’haver passat comitès de seguretat i ètica. Una cosa és predir si plourà o no, i l’altre, si un tractament anirà bé. No podem dir: ‘Ho sento, pensàvem que et curaria però ens hem equivocat.’ En salut arribem una mica més tard perquè s’ha d’estar molt segur i sempre s’ha de fer tot basant-nos en l’evidència que serà el millor per al pacient.
La crisi de la Covid-19 està servint perquè es vegi la importància no només d’invertir en el sistema sanitari assistencial sinó també en els àmbits de biotecnologia, solucions digitals, dispositius mèdics… Això s’està traduint en més recursos?
Aquest tema és cabdal. El sistema sanitari té molt coneixement dins: té un conjunt de professionals que tenen problemes, idees, busquen solucions… Per tot això, es pot aportar molt tant en el sector farma i de biodiagnòstic com en transformació digital, dispositius mèdics, software… El sistema sanitari ja treballa amb la indústria, però hem de millorar la col·laboració publicoprivada.
Com estem a Catalunya?
Catalunya té el suport de les entitats Catalonia Bio i Biocat, l’agència pública Acció, els centres Cerca o el segell Tecnio. Hem anat progressant, estem ben preparats i, a més, la pandèmia ho ha accelerat tot. Per exemple, hem vist que necessitem software engineering per al sistema que ha desenvolupat el Clínic, i per això al Parc Taulí hem fet de proveïdors amb planells digitals que han arribat a més de cent països. També hem fabricat respiradors de campanya gràcies a la tecnologia 3D quan no n’hi han hagut prou; una altra cosa és si hauríem pogut anar més sincronitzats, perquè se n’han fet set o vuit. La pandèmia ha accelerat les teràpies digitals, ha demostrat que el 5G és important, han estat i seran fonamentals la intel·ligència artificial, la realitat virtual, el 3D… Ha estat una acceleradora, ara s’ha de posar en el marc adequat, que vinguin recursos i que siguin per a projectes que aportin valor al sistema.
Li va costar fer el pas de metge a emprenedor?
Cal una dosi d’entusiasme i sobretot envoltar-te de gent que treballa en diferents camps. Soc un fan del treball interdisciplinari. La pregunta que ens vam fer un grup de metges de com podíem controlar tot el que passa a peu de llit no l’hauríem pogut respondre sense els enginyers informàtics. És cert que primer parles idiomes diferents, però quan portes temps i us enteneu, tot són sinergies. El futur del desenvolupament de la digitalització del sistema sanitari i la medicina de precisió i personalitzada vindrà del treball multidisciplinari, de la feina entre metges, infermeres, bioinformàtics, bioenginyers, computer science, data science… Si no es contemplen així, els projectes no tiraran endavant. Si es fa així i hi ha una bona entesa i col·laboració publicoprivada, tenim un bon futur.
Va liderar l’equip que va validar mèdicament Leitat 1, el primer respirador de campanya 3D. Com va ser l’experiència?
Va ser una iniciativa del centre tecnològic Leitat, que va demanar ajuda a un equip d’experts del Parc Taulí. Fer en deu dies un ventilador amb software avançat no és possible, però estem satisfets d’haver fet en un temps rècord un respirador bàsic que, si no n’hi ha cap altre, serveix per connectar-hi un pacient i salvar-li la vida.
Quines diferències hi ha amb un respirador normal?
Els ventiladors que hi ha als hospitals tenen anys d’enginyeria al darrere i, per tant, sistemes redundants, diferents modes de ventilació, diverses maneres de respondre quan el malalt vol l’aire d’una manera o una altra… Això és impossible de reproduir en deu dies. Tots dos dispositius són bons, el que canvia són les prestacions. El de campanya dona aire i salva vides, amb el benentès que quan un altre amb totes les prestacions queda alliberat, s’ha de canviar. Aquestes són les condicions d’ús, no se n’hi poden donar altres.
Com afronta el personal mèdic la segona onada de la Covid-19?
A Catalunya tenim professionals molt preparats que ho han donat i ho donaran tot. El problema és que de professionals especialitzats en malalts crítics n’hi ha pocs. Per això és molt important que controlem la pandèmia. Demano la responsabilitat de tota la societat. Hem de fer bé les mesures de ventilació, d’aïllament i de mínim contacte social, perquè hem de preservar el sistema sanitari.
Però el personal sanitari pensa que l’administració ha estat a l’altura?
L’administració ha respost perquè tenim material i hem pogut ampliar les UCI. Tenim el que tenim, però en tenim. El que demano ara és que tingui un missatge comú i basat en l’evidència científica.
Ara no hi és?
El doctor Argimon és aquí el cap visible i dona un missatge que sabem que és raonat, el problema és que hi ha massa missatges al voltant i també hi ha el tema polític entremig, els diferents nivells administratius… Tot plegat no ajuda.