El desconeixement del funcionament del sistema sanitari, la manca de diàleg entre les persones emprenedores i el sistema i l’absència d’una sistematització del procés d’adopció són les principals dificultats amb les quals es troba l’actual ecosistema d’innovació en salut a Catalunya per implantar el coneixement i les solucions innovadores que sorgeixen als centres hospitalaris, centres de recerca, startups, etc., segons van concloure les més de 60 persones que van assistir a la jornada ‘CIMTI Connect: De la innovació a l’adopció’ que va organitzar el CIMTI a l’espai Pier 07 de Barcelona.

Durant l’acte, el director del CIMTI, Manel Balcells, va anunciar que la Crida REPTE 2026 s’obrirà a la tardor i sota el títol de ‘Salut i crisi climàtica: estratègies de resiliència’, buscarà projectes innovadors que apostin per reduir l’impacte de la crisi climàtica en la salut humana o fer més petita la petjada mediambiental del sistema sanitari.

La trobada va començar amb una interessant conversa protagonitzada pel director d’innovació de l’AQuAS i director d’innovació i transformació del Departament de Salut, Ramon Maspons; el director general de Biocat, Robert Fabregat; i la directora de GoodGut (HIPRA) i vicepresidenta segona de Catalonia Health, Mariona Serra, i moderada per la responsable de Coordinació i Innovació del CIMTI, Xènia Albà. Els tres experts van aportar el seu diferent punt de vista sobre el present i futur de la innovació en salut al nostre territori, ajudant a construir una visió panoràmica de l’estat actual en la que destaquen diversos punts:

• Es produeix molta innovació i de bona qualitat, però continua sent difícil que s’incorpori al sistema. Tot i disposar d’un marc, una estratègia i diversos instruments; manca una sistematització de l’adopció, és a dir, falta desenvolupar una metodologia i definir un full de ruta que permeti fer el pla operatiu i de finançament de manera eficient per afavorir la implantació de les solucions innovadores dins el sistema de salut.
• La proposta de valor del projecte innovador no sempre coincideix amb la proposta de valor pel sistema, per la qual cosa és necessari establir un diàleg fluid entre les persones emprenedores i el mateix sistema per treballar en línia i saber quines necessitats té i cal cobrir.
• S’ha de promoure el coneixement del funcionament del sistema sanitari i la compra pública per entendre, per exemple, que tenir el marcatge d’un producte no comporta automàticament que aquest pugui ser utilitzat a la pràctica clínica dels hospitals.
• Ha d’establir-se una oferta més gran d’espais ‘laboratori’ on poder testejar els productes per adaptar-los a les característiques del sistema sanitari quant a cribratge, processos, indicadors, etc.
• El finançament podria comportar un canvi de paradigma si es poguessin destinar uns fons específics i finalistes per a la innovació. Actualment, les inversions en innovació han de competir amb altres necessitats assistencials dins dels recursos que s’assignen als hospitals i centres sanitaris.
• El reemborsament ha de deixar d’estar vinculat als estalvis produïts per orientar-se als resultats de salut i al valor generat per les persones i el sistema.
• No existeix cap sistema d’innovació al món que es pugui copiar tal qual, ja que tots tenen els seus punts forts i les seves mancances. Tanmateix, aquests models sí que poden servir d’inspiració per identificar bones pràctiques i adoptar aquells elements que millor s’adaptin al nostre context i a les necessitats del sistema.

La jornada va comptar també amb la presència del Dr. Antoni Plasència, director de recerca i innovació del Departament de Salut, qui va cloure la sessió afirmant que “no hem de perdre de vista els reptes que tenim com a ecosistema d’innovació en salut i, en aquest sentit, tant aquest ecosistema com el sistema de salut formen una parella de ball imprescindible”, tot i que va admetre que “van a dues velocitats molt diferents”. Igualment, es va mostrar convençut que “el sistema de salut ha de governar des de la demanda” i va posar en valor la feina que desenvolupen entitats com el CIMTI, la qual resulta imprescindible servint de guia als projectes innovadors i proporcionant-los coneixement, suport, acompanyament i una xarxa d’especialistes sense la qual és molt complicat avançar.