Els experts i els mitjans de comunicació ens recorden cada dia que els episodis meteorològics extrems augmenten, els ecosistemes pateixen una alteració significativa, els nivells de contaminació ambiental pugen o que el nombre de residus que afecten la qualitat del medi ambient s’incrementa; però som conscients de com aquests factors afecten la salut humana i poden fer-ho encara més en el futur?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el 24% de la càrrega global de malaltia i el 23% de la mortalitat d’avui dia són atribuïbles a factors mediambientals, xifra que s’incrementa al 36% quan es tracta de mortalitat de menors d’entre 0 i 14 anys.

Són dades que per si soles, poden sorprendre i fins i tot resultar poc creïbles, però que quan es posen en context adquireixen tot el sentit. Els episodis climàtics extrems com pot ser l’augment de les temperatures afavoreixen el desenvolupament de malalties cardiovasculars i altres problemàtiques de salut. Segons l’informe de The Lancet Countdown in Europe que elaboren, anualment, 300 investigadors i professionals de l’àmbit de la salut, la mortalitat de persones de més de 65 anys relacionada amb la calor s’ha incrementat un 167% en comparació amb la dècada de 1990.

El 24% de la càrrega global de malaltia i el 23% de la mortalitat d’avui dia són atribuïbles a factors mediambientals

D’altra banda, l’exposició a factors mediambientals contaminants està darrere l’augment de patologies respiratòries i casos d’al·lèrgies alimentàries o pubertat precoç; l’escassa disponibilitat d’aigua o la seva mala qualitat comporta diarrees, disenteria i problemes de nutrició, especialment entre la població infantil. Aquesta malnutrició, a més, es veu sustentada per la provisió desigual d’aliments.

Finalment, la transformació que està experimentant el nostre entorn també està provocant l’extensió de patologies infeccioses. En aquest sentit, en els últims trenta anys, s’han detectat 30 nous patògens, el 75% dels quals tenen un origen animal.

Aquesta realitat d’avui marcarà, sens dubte, el nostre demà i és que la Pan American Health Organization (PAHO) estima que la crisi climàtica provocarà unes 250.000 morts addicionals durant les pròximes dècades. Per evitar-les, no només és necessari que els organismes governamentals i la societat prenguin consciència d’ella, sinó que s’inverteixi en recerca, s’estableixin protocols i s’adoptin hàbits per abordar-la i prevenir-la, ja que la més o menys capacitat de resiliència que demostrem a l’hora de fer front a aquesta problemàtica salvarà o no moltes vides.

Un doble repte

La crisi climàtica constitueix un doble repte pel sector sanitari perquè els seus professionals han de treballar per prevenir les malalties que d’ella se’n deriven i millorar la qualitat de vida de les persones, però paral·lelament, han de determinar polítiques, fomentar la innovació i prendre decisions per aconseguir reduir el seu impacte en el medi ambient i és que els residus derivats de la seva activitat constitueixen precisament una de les principals amenaces per a la salut de la població mundial.

L’impacte del sector sanitari en el medi ambient té lloc, fonamentalment, en les àrees de les emissions de carboni, la contaminació de l’aigua i la generació de residus sòlids. En aquest terreny, és el responsable de gairebé 6 milions de tones d’aquests residus del total de les 1.470 que es produeixen cada any a tot el món.

L’impacte del sector sanitari en el medi ambient es dona, principalmente, en les emissions de carboni, la contaminació de l’aigua i la generació de residus sòlids

En aquesta línia, el Ministerio de Sanidad d’Espanya calcula que el sector sanitari és el causant del 5% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un percentatge que en cas què aquest sector fos un país, el situaria com el cinquè productor més gran. Igualment, el 71% de la petjada de carboni sanitària és conseqüència de la fabricació, distribució i ús de medicaments i dispositius mèdics.

El món i el sector sanitari, en concret, es troba davant un repte de grans dimensions que cal afrontar des d’ara. És una necessitat per la qual cal una resposta, que no serà ràpida perquè requereix temps, però per la que s’ha de posar fil a l’agulla. Des del CIMTI, volem contribuir a donar forma a aquesta resposta i estem treballant en una iniciativa que, aviat, veurà la llum i en la que tu tindràs molt a dir.