El món encara és dels homes

MONTSERRAT JORDI / MARIONA SERRA
“El món encara és dels homes”, em diu la meva mare mentre li explico el meu dia de feina amb un cafè a les mans. Sent directora general i presidenta del consell d’administració d’una ‘start-up’ tecnològica com GoodGut acostumes a envoltar-te d’ambients en què la predominança masculina és evident.

T’acostumes a haver d’aixecar més el to de veu per fer-te escoltar, o donar explicacions de quants fills tens i com t’ho fas. Llavors és quan et trobes a la junta directiva de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG) i comparteixes representació femenina només amb una dona més, la Montserrat, cofundadora i gerent de l’empresa Wikiloc, una de les empreses referents internacionals de geolocalització. I juntes reflexionem com és que en el 2019, “l’era de les noves tecnologies”, només som dues dones representant l’ecosistema tecnològic gironí.

¿És un problema cultural?

¿No es fomenta prou la vocació tecnològica des de les escoles? ¿O el camí per arribar a llocs de responsabilitat és més difícil per a les dones?

En el primer cas, creiem que ha de ser un tema de màxima prioritat a tractar per agents públics en què cal impulsar les vocacions tecnològiques femenines des de l’etapa preescolar, oferint referents femenins i fent-los visibles.

I en el segon cas, des d’un punt de vista empresarial hi ha canvis que podem fomentar perquè el talent femení no es perdi a mig camí, i un punt clau creiem que és la conciliació laboral i familiar, concretament la facilitat de poder compaginar la feina amb les responsabilitats familiars.

I no volem enfocar-ho des d’un punt de vista femení, sinó des d’un punt de vista igualitari.

Perquè, a vegades, som nosaltres mateixes les qui no deixem sortir la dona del rol de cuidadora o de responsable de la llar. On, des de petita, escoltes que cal estudiar professions que et permetin conciliar amb la família, i, segurament, qui t’ho adverteix és una dona.

¿Us imagineu que un pare o una mare pogués anar a donar el pit o el biberó o jugar amb els fills de tant en tant durant la jornada laboral? És probable que el primer pensament sigui que seria inviable, perquè hi hauria interrupcions i pèrdua de temps a la feina.

Però situem-nos ara amb una llar d’infants just al costat de la feina, on algú amb coneixements ens està cuidant la criatura, amb una ‘webcam’ si cal que ens mostra que està bé. Imaginem que per alletar-lo o anar-lo a veure no costi més de tres minuts a peu i que, si està malalt, el pediatra el vagi a veure directament…

¿No seria productiu per a l’empresa? Aquí és on ens hem d’aturar a reflexionar sobre què entenem per productiu, perquè és cert que sortir de l’oficina per anar a veure el teu fill a l’oficina del costat sigui una interrupció i un temps no productiu, però no ho és també…

…un fumador quan surt a l’exterior a fer una cigarreta?

…entrar a internet a llegir les notícies?

…respondre els missatges de WhatsApp a cada notificació?

…explicar què s’ha fet el cap de setmana?

…comentar un partit de futbol important?

Potser estem acceptant com a inevitables els lladres del temps tradicionals i, en canvi, ens posem en contra amb un temps destinat a fomentar les relacions humanes més essencials.

Amb una fórmula conciliadora pròxima al centre de treball, potser fins i tot no seria necessari buscar un substitut i haver de fer una reducció de jornada de 4 hores. Potser es poden plantejar contractes de 6 hores efectives i remunerades durant un marge de 8 hores. No volem entrar en el fet de si això també s’hauria d’aplicar a altres tipus d’interrupcions, ja que la productivitat laboral és un tema que pot portar moltíssim debat.

Reflexionant sobre aquesta i altres possibles millores de la conciliació és on veiem que gran part d’aquest canvi recau en les mateixes empreses, i que són millores que des d’ara ja estan al nostre abast.

Des de l’AENTEG, un sector acostumat al canvi constant, fem una crida a les empreses mestresses de l’elixir per la innovació de nous productes o serveis, que també l’apliquin de manera integral a l’empresa i així ens ajudin a liderar aquest canvi per aconseguir una societat equilibrada, on el benestar es percep de la mateixa manera.

En són exemples del sector:

Des de GoodGut, on el 66% de l’empresa està format per talent femení, implementem horaris flexibles que permeten tant als homes com a les dones la conciliació familiar, així com considerar el talent i les capacitats amb independència de si ets home o dona o si estàs en edat reproductiva.

Wikiloc ofereix als seus treballadors espais de ‘coworking’ a prop de casa seva, fomentant la proximitat amb l’entorn familiar i reduint el temps invertit en desplaçaments a favor de més temps personal. Tot plegat gestionat íntegrament amb tecnologia al núvol.

Esperem que la suma d’aquestes petites accions i moltes més permetin que una nena es plantegi ser directiva o enginyera sense pensar que això serà incompatible amb formar una família.

Fem que la seva voluntat d’aportar al món el millor d’ella mateixa no tingui les mateixes limitacions que tenim ara.

 

https://www.ara.cat/comarquesgironines/mon-encara-dels-homes_0_2192780867.html